Com si es tractés de la màgia nadalenca, el govern recupera la màgia de la revolta. Temps enrere, els anomenaven antisistema italians, sembla que avui li atorguen un plus ideològic. Com per nadal, la realitat és més crua i propera, no es tracta de xarxes forasteres surrealistes d’implicació política, simplement, són els joves d’aquest país.
És ridícul que cada cop que les mobilitzacions molesten, recorrin a la figura d’ingerència estrangera per desestabilitzar l’ordre establert. Com si tingués sentit l’existència de grups organitzats que tinguin especial interès en desestabilitzar un altre país; com si no fóssim capaços d’imaginar el cas contrari per entendre l’absurditat del relat; o pitjor encara, apel·lant a la xenofòbia, com si l’origen de les persones hagués de limitar l’acció política.
Però el que és ben cert, és que quan treuen el sant cristo gros -l’enemic estranger- és perquè trontollen més del que sembla, perquè veuen perillar els seus privilegis pel creixent suport popular a les mobilitzacions.
Continua llegint
