Article d'opinió publicat a la pàgina web de la Campanya Diguem NO, actualment ja sense funcionar.
El proper diumenge 18 de juny (diumenge de Patum!) es realitzarà a la Comunitat Autònoma de Catalunya un referèndum per l'Estatut d'Autonomia.
Altre cop, com al 1979, el que volen realment és que aprovem la nostra submissió a l'Estat Espanyol; el que ens demanen és que acceptem que un dels Estats que ens oprimeix, continuï decidint per nosaltres i oprimint-nos com a poble.
Aquesta proposta, però, no ve de Madrid, aquesta proposta l'han fet i acceptat els "nostres" polítics, aquells que el 1979 van enganyar al poble fent-los creure que aquell Estatut recollia els anhels de llibertat que el poble reclamava amb fermesa. Van adormir gran part de la gent fent-los creure que iniciàvem el camí cap a la llibertat. Abans no ens n'adonàrem de l'enganyifa ja havien iniciat els mecanismes per silenciar a tots i totes les que ja s'havien adonat de la trampa.
Així ens han pogut mantenir 25 anys llargs, i ara que el poble torna a reclamar la seva llibertat ens volen tornar a adormir amb un altre Estatut no gaire millor que l'anterior, si bé que en segons quins temes encara és pitjor. Però no ens hem d'enganyar i analitzar el que posa a l'Estatut, l'Estatut és una llei espanyola, és el sistema que utilitza l'Estat Espanyol per funcionar i gestionar les Comunitats Autònomes, i és aquest el que fa reforçar les estructures de l'Estat que encara avui ens lliguen a ell. És per això que un Estatut no podrà mai concedir la llibertat que el poble català necessita i menys tenint en compte que es regeix a la Constitució postfranquista.
L'Estatut allarga una mica la cadena que ens lliga a Espanya, però també la renova, el que vol dir que ara que ja estava rovellada i que en algun tram perillava de trencar-se, amb l'Estatut ens la posen nova, i així ens podran tenir 25 anys més calladets i obedients, no sigui que a Madrid s'enfadessin.
Ha de quedar clar que ni l'Estatut del País Valencià, ni el del Principat de Catalunya, no representen la voluntat del poble català, ni molt menys, aquests els han redactat, pactat i retallat a esquenes del poble i seguint els interessos de l'Estat Espanyol, justament aquells pels que n'estem fins el nassos.
Està clar, doncs, que si el poble català vol sortir endavant ha de rebutjar aquests Estatuts, els anteriors i els que vinguin després. S'ha d'iniciar un nou procés on els i les ciutadanes dels Països Catalans siguin les protagonistes, un procés d'autodeterminació del poble català. Que aquest sigui l'inici d'una relació més sostenible amb la natura, l'inici del final de les ETT, de la precarietat, de les deslocalitzacions; l'inici d'una nova relació amb els Estats espanyol i francès; l'inici d'una nova gestió de la emigració, el final dels immigrants sense papers; l'inici del final de la divisió lingüística i territorial que pateixen els Països Catalans i del reconeixement d'aquests com a nació. Aquest procés només és possible impedint que l'Estatut quedi aprovat, ja que talla radicalment qualsevol dels camins que pugui iniciar el poble català cap a la sostenibilitat, contra la precarietat, pels drets de totes les persones i per la seva llibertat i reconeixement. És necessari, doncs, que el proper 18 de juny votem NO a l'Estatut i que frenem aquest procés de submissió dirigit per la classe política al servei de les classes dominants espanyoles.
Pel dret a l'autodeterminació,
Perquè som una nació,
Pels Països Catalans,
Pels drets socials,
NO als Estatuts!
