(És de mitjan octubre de 2006) Aquesta pregunta ens l’hem fet molts i moltes catalanes després de veure, altre cop, com els polítics apaguen els anhels de llibertat del nostre poble. Ho van fer després de la gran manifestació de l’11 de setembre de 1977 quan un milió de catalans i catalanes varen sortir als carrers de Barcelona; i ho han fet ara, amb el mateix sistema, enganyant al poble català amb els Estatuts.
El desig dels catalans i catalanes, diuen, passa per aquesta llei, això sí, regulada i retallada pel govern espanyol. Ens enganyen fent-nos creure que és la única via per assolir la llibertat que tant volem, quan, en canvi, esdevé un instrument més de l’Estat per encaixar els Països Catalans dins d’Espanya i França, tot i que facin veure que aquests no existeixen. Per aquest fet, quan els redacten, es descuiden tots aquells ingredients necessaris per representar la voluntat del poble. Quan els hi ho recriminem, però, les seves excuses són que ara no és el moment, que a Espanya no li farà gràcia, que no ens ho acceptaran… I jo em pregunto, quan serà el moment? Quan de temps haurem d’esperar més perquè Catalunya pugui reclamar aquells drets robats que ara mal anomenen “privilegis”? Quan de temps haurem d’esperar perquè el poble català decideixi per ell mateix?
I Espanya? Què ens ha de dir Espanya? La preocupació per l’acceptació espanyola fa que un Estatut que hauria de complaure els interessos del poble català esdevingui un Estatut per complaure els interessos d’Espanya. D’aquesta manera aconsegueixen que compti més els interessos espanyols que la voluntat del poble català, però això no ens ho diuen, no ens diuen que no volen el dret a l’autodeterminació, no ens diuen que no es volen independitzar d’Espanya, es limiten a dir-nos, enganyar-nos, que ara no és el moment i fan que aquest moment no arribi mai tot aprovant Estatuts que reforcen aquelles cadenes que ja estaven rovellades i que perillaven de trencar-se. Espanya, doncs, té els millors presoners, no només no provem d’escapar-nos sinó que a més ens oferim per a comprovar que la porta resta ben tancada i amb els seus cadenats corresponents.
Seguint aquests interessos espanyols, volen limitar la nostra nació a 4 províncies espanyoles. Sense que es noti, ens volen còmplices de la divisió de la nostra nació contribuint a apagar aquest foc català que tant els molesta.
Crec que les catalanes hem de començar a prendre decisions determinants i apostar per l’autodeterminació en tant que única sortida per l’estancament econòmic i social que pateix el poble català. L’autodeterminació és l’únic dret que ens permetrà escriure el nostre futur sense haver de demanar les eines per fer-ho, cap Estatut acabarà amb l’espoli fiscal, amb la precarietat laboral, amb la desigualtat, amb la gent sense sostre, amb la violència de gènere, amb el sexisme, amb la destrucció del territori, etc., és impossible aconseguir tot això si el context on et mous es construeix contra tot això.
L’esquarterament dels Països Catalans ha sigut i és una estratègia d’ocupació utilitzada per l’enemic, dit això, ja podem deduir qui són i on són els nostres enemics.
