Article d'opinió publicat a Llibertat.cat.
Des de fa uns anys el sector terciari de l’economia ha esdevingut l’únic sector rentable per a molts pobles i comarques. Aquest any, però, s’està veient, més clarament, el gran perill que això comporta. La majoria de pobles del litoral i de muntanya i alta muntanya, per no dir tots, viuen i sobreviuen d’aquest sector. Els ajuntaments no inverteixen en res més perquè és molt més rentable invertir en el turisme.
Sota el concepte d’afavorir el creixement econòmic del poble s’han realitzat vertaderes barbaritats, la principal ha sigut la gran destrucció del territori que s’ha fet a nivell general dels Països Catalans remarcant el litoral i la muntanya.
És cert que el turisme comporta un creixement econòmic per al poble, però també és cert que aquest sector és inestable, que aquest creixement no es pot mirar a llarg termini i que segons com es faci no és gens respectuós amb el medi ni l’entorn. Per avalar això existeixen exemples, coneixem pobles on, pel tancament d’unes pistes d’esquí i la manca d’alternatives, els habitants van haver d’abandonar el poble per buscar-se la vida en una altra banda. Tots i totes coneixem molt bé el litoral i fins on el tenim construït, així com també la Cerdanya o altres comarques d’alta muntanya que, satisfent les demandes de les classes ben estants, han construït allà on han pogut i volgut.
Cal remarca aquest darrer punt, el motiu de la destrucció del territori rau en les demandes de les classes ben estants que les administracions, poques vegades, els hi nega. A vegades, a més, la potenciació d’aquest sector terciari acaba donant creixement al poble però més significativament a empresaris que han descobert, gràcies a la complicitat de les administracions, del nostre paisatge un input fàcilment accessible i modificable, perfecte per al seu producte i negoci.
Seguint aquestes demandes de les classes ben estants, es continuen construint i desdoblant carreteres, abans que invertir en transport públic com autocars o el tren, perquè aquesta classes social pugui anar amb el seu cotxe privat sense haver de passar pel mal tràngol de compartir seient amb gent d’una classe “inferior”.
Totes aquestes inversions tard o d’hora es demostrarà que s’han llençat al riu, i no perquè una riuada s’endugui algun pont, que també podria passar donada la, més que demostrada, gran qualitat de les carreteres. El cas és que aquest any ja podem comprovar que aquest sector tard o d’hora farà figa, el canvi climàtic avança, un altre exemple de fins on podem carregar-nos la terra pel creixement econòmic, i aviat ni es podrà esquiar, ni es podrà buscar bolets i tots els pobles que, donat que invertien en serveis en detriment dels altres sectors, vivien d’això hauran de buscar altres maneres de viure en poc temps o bé abandonar el poble i desplaçar-se cap a la metròpoli. A més de tot això, aquest sector està subjecte, sobre tot, a unes condicions econòmiques determinades que no es poden garantir a llarg termini ja que qualsevol canvi pot fer girar la truita i canviar les condicions i prioritats d’aquest gruix de gent que demana aquest servei.
Estem davant d’un greu problema per molts pobles i comarques en les que se’ls hi està destruint, a part del territori, el seu futur.
A més de tot això, paradoxalment, potenciar amb tants recursos el sector terciari és contraproduent pel mateix sector ja que el motiu de la demanda és la necessitat de tranquil·litat i els grans paisatges dels que gaudeixen moltes zones dels Països Catalans. Amb la política que s’està fent, no només s’estan massificant totes aquestes zones fent desaparèixer la cercada tranquil·litat, sinó que també estan construint allà on poden, fins i tot boicotejant la llei de la gravetat, destruint aquests paisatges que és una part molt important del nostre patrimoni.
Cal aglutinar totes les mobilitzacions d’arreu del territori per, no només obtenir més força, sinó perquè tot el territori conegui i s’impliqui en les lluites pel territori d’arreu.
