Aviat farà dos anys que Lillet Rebel es va crear per continuar fent la feina que havia fet durant 3 anys l'Associació Sociocultural del Berguedà a Guardiola de Berguedà. Amb empenta i entusiasme vam engegar el projecte malgrat que no érem molta gent, funcionant de forma assembleària i amb l'objectiu de potencia la cultura popular, l'opinió i la cohesió de tot el poble.
Les il·lusions van esvair-se aviat. El primer cop que vam contactar amb l'Ajuntament de la Pobla de Lillet, ens vam quedar sorpresos pel fet que per muntar una xerrada en un local públic, l'Ajuntament ens demanés, com a condició per poder deixar-nos el local, que havíem d'informar de qui venia a la xerrada, de quina organització/partit era i sobre què parlaria. A banda, per realitzar un ball a la sala de festes del poble, que s'utilitza molt de tant en tant, ens van dir que l'havíem de demanar tres mesos abans, per poder organitzar els actes. Malgrat la nostra indignació per tot plegat, hi vam accedir ja que vam comprendre que si aquestes eren les normes, les acataríem, en cap cas volíem, abans de començar, tenir mal rotllos amb l'Ajuntament.
Resignats vam desestimar realitzar l'acte que volíem fer i el vam posposar. Hi vam tornar-hi, vam pensar en organitzar els actes tres mesos més enllà. Com s'acostava el bon temps, vam decidir mirar de fer el concert-ball a l'aire lliure. Qui ens manava tenir aquestes idees? Les pegues van ser diverses, i tot i que ens vam mostrar amb la intenció de solucionar les pegues, mai ens ho van aprovar. Per altra banda, també vam demanar per utilitzar una sala del centre cívic per poder fer les assemblees (res, un parell d'hores el dissabte o diumenge), doncs va resultar que el cap de setmana era impossible perquè llavors hi hauria d'intervenir una tercera persona per les claus (no fos cas que ens deixés les claus a nosaltres). També vam aprofitar i, un dia que ens vàrem trobar l'alcaldessa i pensant que parlant personalment podríem arribar a un acord, li vam demanar la utilització del Centre Cívic per fer una xerrada, hi va accedir però depenent de la xerrada, segons la xerrada que sigui ens va dir.
La desmotivació creixia i la insistència perquè ens responguessin les instàncies disminuïa. Malgrat tot, teníem ganes de fer coses i així ho vam fer, però vam haver de tornar a Guardiola de Berguedà.
Finalment, vam poder sortir al carrer a la Pobla, l'Ajuntament ens va deixar muntar una paradeta per Sant Jordi. Quina casualitat, però, que coincidia amb el dia de la truita (gran part del poble va a passar el dia al Santuari de Falgàs) i no hi havia gaire gent pel poble.
Una mica més tard ens vam tornar a animar i vam tornar a reclamar la resolució d'instàncies presentades per la festa de Sant Joan. Ens van respondre, informant-nos de que se'ns denegava la realització dels actes proposats per coincidir amb altres ja organitzats. Ens vam sorprendre, si és que encara ho podíem fer, quan arribat Sant Joan, l'únic acte que es va realitzar va ser un vall a la Plaça de l'Ajuntament i un dia abans del dia que nosaltres proposàvem. Aquest fet ens va acabar d'enfonsar i vam estar tot l'estiu en estat latent fins arribar a l'agost. Arribats a l'agost ens vam tornar a posar les piles i vam decidir fer la presentació de Lillet Rebel (un any després), vam demanar la sala de festes pel novembre, vam proposar xerrades indicant les organitzacions i temàtiques de cadascuna, però no va servir de res. Després de molt insistir perquè l'Ajuntament respongués les instàncies, a un mes de la realització dels actes, l'Ajuntament ens va comunicar que s'havia rebutjat la instància perquè al Centre Cívic no hi havia espai per fer les xerrades (?) i no disposaven de cap més local per deixar-nos, i perquè creien que la sala de festes no era el lloc adient per fer un concert-ball.
Ja no ens ho podíem creure, però encara ens vam indignar més en veure, 15 dies després, que l'Ajuntament organitzava un concert amb els Discipulos de Otilia a la sala de festes.
La impotència arribava a límits inimaginables i en un últim esforç de resoldre el problema sense entrar en guerra directa, vam presentar una queixa al síndic de greuges adjuntant totes les instàncies presentades i les respostes per part de l'Ajuntament, sense fer-ho públic ni muntant cap campanya de denúncia.
Amb l'esperança de que el síndic hagi servit per donar un toc d'atenció i aconseguir així frenar el veto imposat sobre les nostres activitats, vam presentar dues instàncies: una proposant realitzar una exposició durant una setmana i un mural, una xerrada, un passi de vídeo, sopar-tèrtulia i concert a l'aire lliure el dissabte (jornades per la defensa del territori); l'altre proposant realitzar un correfoc i un concert per la revetlla i castellers i dinar popular per Sant Joan (festa de Sant Joan). A més de presentar les instàncies, vam decidir anar a parlar amb l'alcaldessa per mirar de que poguéssim fer-ho tot.
Tal com ens esperàvem (ara ja sí), van començar les pegues. No veia massa clar la realització del correfoc (tema seguretat, cremades…) i ens va dir que necessitava veure els estatuts de l'entitat per certificar que érem legals i perquè necessitava un responsable de tots aquells actes. A tot això, i donat que ja havia passat un temps, li vam demanar que de totes maneres ens podia dir si ho podríem fer o no, que necessitàvem temps per organitzar-ho tot, ens va dir que no havien decidit res perquè no tenien els nostres estatuts. Llavors, li vaig demanar que com podia ser que les instàncies de feia més d'un any les havien contestat sense cap problema (negativament) i que ara necessitin els estatuts. Estressada em va contestar "oi que no vols que et contestem aquestes instàncies com les anteriors, doncs porta els estatuts". Tot i així hi vam continuar insistint i ens va mig fer entendre que les activitats de Sant Joan segurament no les podríem fer perquè és una festa que ja l'organitza l'Ajuntament i que no poden coincidir actes, a això li vam comentar que tot és parlar-ho i que segurament ho podíem fer tot.
Doncs bé, vam portar els estatus i vam anar trucant perquè ens responguessin les instàncies, ens vam acostar fins l'Ajuntament, però o no s'havien pogut reunir per parlar-ho o no hi havia ningú a l'Ajuntament que ens ho pogués dir.
I així hem arribat fins avui, sense poder fer les jornades per la defensa del territori ni les activitats proposades per Sant Joan, que per cert, la gran festa organitzada per l'Ajuntament i que coincidia amb tots els nostres actes va consistir en anar a buscar la flama a la gasolinera amb cotxe, moto o bici (?) i en un ball a la plaça de l'Ajuntament el dia de la revetlla.
I això és tot, bé segurament m'he deixat algun detallet com les pancartes de denúncia que es van penjar abans d'eleccions, l'amenaça de denúncia cap a membres de l'entitat… bé és quelcom que explicaré més endavant.
Encara, però, estem esbrinant el perquè de tot plegat, el perquè han impedit un rere l'altre tots els actes que hem proposat i el perquè no rebem el mateix tracte que rep l'Agrupació de Joves de la Pobla de Lillet (del que el regidor de joventut n'és responsable, per no dir president). Una abraçada a tots i totes les companyes que hi participen, que en cap cas hi tinc res contra el que fan, simplement que potser el nostre problema és que som crítics i que a més, volem generar opinió. En qualsevol cas, no s'entén aquest abús de poder per evitar l'activitat d'una entitat que des del primer moment ha tingut la voluntat de potenciar la cohesió del poble i el lleure.
Des d'aquí, doncs, una abraçada al regidor de joventut, a l'alcaldessa i a tots i totes les de l'equip de govern que sabent el que passa, no diuen res. El vostre silenci, per nosaltres, és complicitat. Suposo que també us alegreu d'haver aconseguit que sigui més agradable quedar-se tancat a casa que fer quelcom per millorar el poble.
Si ara teniu por, prepareu-vos perquè les coses comencen a canviar.
