Ara que forma part de l'actualitat, tocaré un tema que ja fa temps que existeix i que, mentre no es canviïn els interessos a satisfer, continuarà existint.
Darrerament, he escoltat valoracions sobre la situació actual, sobre les cues. És bastant sorprenent que poques valoracions passin a analitzar el perquè succeeix tot plegat. Evidentment és bastant lamentable que et cobrin (al peatge) per estar parat. Tot i així, altres ja reclamaven més inversió en carreteres que no pot ser que s'estigui tanta estona fent cua.
Reclamar més inversió en carreteres és una visió sense gaire anàlisi i amb un alt grau d'individualisme. Puntualitzo, no vull ficar-me en aquells llocs que realment fa falta una millora de la carretera existent o fins i tot de construir-ne una de nova. Em refereixo als casos que, existint una carretera, s'inverteix per doblar els carrils o convertir-la en una autovia/autopista sense haver potenciat abans el transport públic.
Està més que demostrat que doblar els carrils d'una carretera és insostenible, no només per l'impacte socio-ambiental que provoca, sinó també perquè no és una solució pel problema. Doblar els carrils o construir una autovia/autopista provoca que aquesta via es passi a utilitzar molt més i que, per tant, tard o d'hora tornarà a estar obsoleta. A banda, és una clara potenciació de l'ús del transport privat. Com que s'ha invertit més en carreteres que no pas en tren o altres mitjans de transport col·lectiu, la persona que s'ha de desplaçar troba molt més pràctic (o a vegades imprescindible) desplaçar-se en transport privat.
A més, sovint aquestes grans inversions en carreteres no s'ajusten realment a les necessitats reals dels territoris per on passen aquestes carreteres. Un gran exemple és el desdoblament de l'eix del llobregat que va a petar al Túnel del Cadí (entrada a la Cerdanya), un desdoblament que col·lectius de la comarca del Berguedà han acabat defensant per evitar les cues que provoquen els milers de metropolitants que es desplacen cap al Pirineu. Una necessitat metropolitana ha esdevingut una falsa necessitat comarcal, gràcies a això hem fet una autovia abans que la reclamació i necessitat històrica de fer arribar el tren, almenys, a la capital de la comarca. Penso que ningú obviarà que el tren és molt més necessari que una carretera que no afavoreix a la dispersió del turisme, ni està en harmonia amb l'entorn i que aporta ben poc a la comarca. La resignació és prou important perquè tothom ja assumeix que la comarca no té ni veu ni vot, i ja és trist que certs sectors de Barcelona i rodalies decideixin quines són les necessitats de la comarca.
Com ja he dit, però, aquesta autovia trigarà ben poc en quedar obsoleta, alguns estudis apunten que potser només servirà durant 3 o 4 anys. De fet, tant és, com si en durés 20, la qüestió és que és una infraestructura que més d'hora que tard requerirà una ampliació.
El problema, però, es pot agreujar encara més si la inversió sobre el transport públic continua formant part d'un acudit. Renfe, dia rere dia, està dient a crits que millor que agafis el cotxe si vols arribar a algun lloc. Som molts els que hem decidit deixar d'agafar la Renfe per agafar un altre mitjà de transport, en el meu cas utilitzo un altre mitjà públic, però entenc que no a tot arreu existeix una alternativa en transport públic. Entenc, també, que hi hagi gent que prefereixi agafar transport privat. Aquest fet és el que afavoreix la multitud de cues que es formen a l'àrea metropolitana de Barcelona (sort que és el lloc més ben comunicat del Principat) cada dia.
No vull pensar malament, però gairebé sembla que hi hagi interessos en construir més carreteres. La lectura que en fa molta gent de la que protagonitza una cua és que falten carreteres, accessos, però molt poques vegades es culpa a una manca de transport públic. Crec que és bastant evident que si hi hagués un bon transport públic no estaríem parlant de les mateixes xifres dels cotxes que entren i surten de Barcelona cada dia.
S'han de fer les carreteres justes i com a darrer recurs. No pot ser que hi hagi comarques amb autovies o autopistes i que no hi arribi el tren. Que quedi clar que el tren que reclamo no és el de Renfe. Per sort, i un altre cop seguint els interessos de les classes populars catalanes, ens estan construint un AVE que resoldrà els nostres problemes, i no patiu que, aviat, tornant a pensar en els nostres interessos, milloraran les comunicacions amb València i Perpinyà.
