No ho puc entendre, semblava que avançàvem, semblava que mica en mica les organitzacions s'acostaven per mirar de teixir un moviment sòlid, plural i combatiu. Malgrat això, tot ha donat un tomb i, aquells que estàvem a l'esquerra independentista però que no volíem triar entre uns i uns altres, ara sembla que encara ho tenim més difícil, sembla que o ets d'uns o no ets. Jo d'això en dic triar i no ho he volgut fer mai, i no ho faré ara. Sembla mentida que abans fos més fàcil, abans cap organització no s'atrevia a anomenar a un acte "unitari" si no hi havia representació o l'aprovació de tots els agents de l'esquerra independentista. Ara hem decidit tirar pel dret, hem triat uns companys de viatge, o més ben dit, hem descartat uns companys de viatge.
Devem tenir la percepció de que el camí és molt senzill per creure que, dels quatre gats comptats que som, tres gats ja són suficients per assolir l'alliberament nacional i social dels Països Catalans. Som tan optimistes que hem cregut que calia un altre pal sota la roda en comptes de continuar intentant fer-la girar.
Tot plegat em decepciona i em fa patir pel cansament que encomana a molta de la militància que no milita a cap organització o, fins i tot, a la que si que ho fa. El que em fa patir més, però, és que aquells que em donaven una mica d'esperança per la voluntat, ara veig que aparent, de solucionar la situació són els que avui fomenten la divisió entre organitzacions.
I així continuem avançant, l'eterna cerca de l'organització avantguarda de l'alliberament és la que fixa el pas i l'estratègia. El partidisme i el protagonisme resten molt lluny de l'esmentat alliberament i, per sort, són moltes les persones que decideixen militar en espais veritablement unitaris com el SEPC o la CUP.
Em sap greu, altre cop, haver de criticar les organitzacions de l'ei. Entenc que no podem estar eternament intentant posar-nos d'acord, però és que justament l'actual estratègia potencia aquest etern debat. Jo, malgrat que sóc jove, ja estic cansat de perdre el temps discutint i debatent si aquesta organització o l'altre, el perquè van sorgir aquests si ja existien els altres, sobre què o qui és esquerra independentista… mentre altres sectors ens van passant la mà per la cara i es van aprofitant de tota la feina que fem.
Jo no vull formar part de tot això, jo no vull haver de discriminar a certa militància per ser d'una o una altra organització, no vull haver de mirar qui organitza què per decidir si hi participo o no. No em dóna la gana no reconèixer que alguns companys també formen part de l'esquerra independentista. Em reconforta, però, que quan convoquem quelcom en tant que acte unitari de l'esquerra independentista no ens oblidem mai de posar les nostres sigles, serà perquè cal esmentar de quina part de l'esquerra independentista estem parlant? Cal que quedi clar que certa gent no hi forma part, o sigui, cal que quedi clar que no és unitari? Com s'entén, si no, que calgui posar les sigles per tot arreu? Si realment fos unitari, si realment l'esquerra independentista només fóssim els tres gats, quin sentit tindria posar-hi les organitzacions?
Lamentable, sincerament. I perdoneu perquè la meva visió és des de fora, i puc haver obviat moltes coses, detalls que, ara per ara, no m'interessen perquè mentre tot continuï igual, la meva visió continuarà sent des de fora i no tinc perquè entendre l'estratègia de marginació de part de la militància.
La decepció pel fet que vosaltres estigueu donant suport a tot això m'enfonsa, malgrat tot, m'hi trobareu, malgrat tot, estaré allà, malgrat tot, no deixaré de militar però sense obviar que mentre discutim tot això hi ha qui pretén apropiar-se del nostre espai polític, de la nostra feina i fins i tot de la nostra definició: esquerra independentista.
