Se'ns presenten temps de decisions, se'ns presenten temps importants pel futur, no només de l'esquerra independentista, sinó també del conjunt del país. Moments en els que haurem de moure fitxa i que ho haurem de fer amb fermesa i amb el convenciment de voler-ho fer. A banda de la decisió que es prengui, el que potser és més important és que aquesta sigui assumida pel conjunt del moviment, tenim prou història com per poder deduir les conseqüències que se'n deriven de no ser així.
És, doncs, temps de deixar de banda el partidisme, de deixar de banda l'esquerranisme, és el moment de posar sobre la taula els interessos de les classes populars dels Països Catalans i de traçar l'estratègia per assolir la llibertat nacional i una societat justa socialment. Els camins són diversos però hem de ser prou valentes per escollir-ne un i fer-lo entre tots i totes. Si tenim clar els nostres objectius, serem capaces d'arribar al final i superar tots els obstacles i cruïlles que ens anem trobant.
No hem d'oblidar, però, els nostres objectius, atès que aquests són els que ens faran triar l'opció adequada a cada cruïlla. Si els tenim clars podem embarcar-nos amb fermesa per qualsevol camí que ens proposem.
L'estratègia de l'independentisme d'avui no té res a veure amb la de l'independentisme de principis dels 80, però el que l'uneix és justament l'objectiu. Hem sabut, al llarg dels anys, adaptar-nos amb més o menys èxit al context en el que ens trobàvem però, sovint, les picabaralles per les decisions preses ens han frenat pel camí. Cal que ara ho evitem, cal que siguem prou conscients que no podem quedar-nos enrere si volem assolir els nostres objectius, cal que el sentit d'aquests faci caure les possibles desavinences, que tots i totes ens apleguem amb una sola veu, amb uns objectius, i amb una estratègia comuna resultat del consens entre tots els agents que avui conformen l'esquerra independentista.
Deixem de banda la por i presentem amb il·lusió una opció forta i consolidada, construïm els Països Catalans pel que tants companys i companyes ho han donat tot.
“És escrit a les parets, ja somriuen els vailets, cada cop criden més veus… GUANYAREM!”
