Amb aquest títol vaig presentar, ara ja farà uns anys, el meu treball de recerca. En aquell moment, governava el PP i la decisió d’il·legalitzar una formació política podia ser “comprensible” dins de la lògica antidemocràtica i espanyolista d’aquest partit. Tot i així, a l’ombra i no amb menys responsabilitat, restava el PSOE que en cap moment va posar cap fre a la llei de partits ni a la il·legalització de Batasuna.
Arribat al poder, ha seguit les passes dels seus companys. Va aconseguir una treva amb ETA que poc va durar, perquè qui accepta la pau amb algú que, en comptes de negociar, es passa els pactes pel forro i comença a perseguir-te i a empresonar-te? Tot plegat és un exemple més de la minsa distància que hi ha entre PP i PSOE en qüestions d’alliberament nacional i social dels pobles oprimits. Al documental “La pilota Basca” ja evidenciaven que aquesta curiosa estratègia per assolir la pau era impracticable en d’altres llocs com per exemple a Irlanda del Nord. La il·legalització del Sinn-Féin era impensable per la resolució del conflicte.
La lògica espanyola, però, no està per hòsties i, lluny de resoldre el conflicte, prefereix negar un dels drets fonamentals de la democràcia, la llibertat de pensament. Segons diuen alguns politòlegs, unes eleccions són lliures i democràtiques si qualsevol persona pot presentar la seva candidatura i pot ser escollit per la ciutadania. Sembla ser que a l’Estat espanyol poc l’importa la democràcia, ja que la llibertat d’expressió d’un partit polític és un dels trets característics de la democràcia que tan defensen ells.
No deixa de sorprendre, però, que l’Estat espanyol emfatitzi tant, amb la seva persecució independentista, en la seva voluntat de retenir, a la força, els diferents pobles oprimits. No ha entès mai que vol dir raonar o dialogar, històricament tot ho han fet amb un exèrcit al darrere, i així es pensen que aconseguiran retenir al poble. Un poble que anhela la llibertat no se’l pot privar d’aquesta i menys per la força.
Des del meu punt de vista, la darrera il·legalització d’EAE-ANB, així com la de les diferents sigles dels diferents partits i organitzacions de l’esquerra abertzale, no només no serveixen per resoldre el conflicte, sinó que a més donen legitimitat a la lluita armada ja que, si un poble no pot expressar lliurement la seva voluntat, només l’hi queda una via per poder expressar-la.
La solució al conflicte basc és senzilla, permetre el dret a l’autodeterminació del poble basc. I és que si a Espanya li importessin tant les morts que provoca ETA i volgués, realment, evitar més morts, ja hagués donat la llibertat al poble basc fa anys. Espanya, però, no vol la fi de la violència si aquesta li costa la fi del seu imperialisme i d’aquells privilegis sobre territoris aliens. Així doncs, qui té més culpa de les morts, l’opressor que ho és volgudament o l’oprimit que ho és per força? Evidentment, tard o d’hora, tot acabarà i s’aconseguirà la llibertat dels pobles oprimits però que no pateixin, la unitat d’Espanya no perilla perquè mai ha existit ni mai existirà.
I com va dir un company: "Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d’un conflicte violent: l’agressor és l’enemic, l’agredit és l’amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt (…): em declaro enemic de l’estat espanyol i amic d’ETA i de Batasuna".
*Herri Batasuna: idees il·legalitzades per la democràcia.
