Dimarts passat la Universitat Autònoma de Barcelona va viure un dels episodis més bèsties de repressió contra el moviment estudiantil. Un centenar d’estudiants concentrats pacíficament a l’exterior de la facultat de lletres, en suport als estudiants tancats, rebien una dura i gratuïta càrrega policial per part dels Mossos d’Esquadra. El fet excepcional rau en que, aquesta vegada, l’actuació de la policia tenia el suport i vist-i-plau del rector de la UAB. Tot i que el rector és el responsable directe, cal esmentar el suport, a aquesta decisió, del secretari general, el vicerector d’estudiants i de cultura i de la degana de la facultat de filosofia i lletres.
La càrrega policial es saldà amb més de 50 estudiants agredits, un dels quals va haver de ser hospitalitzat pels cops que va rebre al cap.
A tot això, el rector valorà l’actuació policial de "rigorosa i no-violenta"; el secretari general esmentà que la premsa fou present en tot moment; i la degana de la facultat de filosofia i lletres, així com altres professors, denunciava el fet que es negava el dret d’assistir a classe o als llocs de feina.
Doncs bé, les imatges prou circulades sobre els fets ja desacrediten les declaracions del senyor rector i no cal afegir gaire res més. Sobre la presencia de la premsa, cal destacar dues coses: 1) en el moment de la càrrega policial les llums del lloc dels fets es van apagar casualment i tornaren a encendre’s casualment un cop acabada la càrrega, aquest fet que pot semblar innocent, s’explica amb la intenció de dificultar la tasca dels mitjans d’informació; 2) els fotografs presents a l’interior de la facultat van ser instants a marxar en un parell d’ocasions, tot i així, es negaren a fer-ho fins que, finalment, un grup de mossos els van fer fora contra la seva voluntat.
Així doncs, la premsa no va ser present durant l’operació de desallotjament de la facultat i ho va ser amb dificultat durant la càrrega contra els concentrats pacíficament. Aquest fet, a banda de desmentir els comentaris del secretari general, també qüestiona la suposada rigorositat amb la que va actuar la policia, ja que si tan bé van actuar, no s’entén què és el que volien amagar.
Pel darrer comentari, la negació del dret a assistir a classe o al lloc de treball, cal dir que evidentment és certa. Una tancada a la facultat que no alteri el funcionament de la facultat manca de sentit i de força per negociar i fer pressió. Tot i així, em sembla important el concepte al que apel·la la degana, altres professors i alguns
estudiants. Ho crec important perquè aquest es sustenta en un dels pilars d’aquest sistema, l’individualisme.
El problema rau a la idea de "tenir dret a fer el que es vulgui sempre que no es trepitgi el dret de ningú". Aquest concepte, aparentment inofensiu, obvia un aspecte fonamental, el dret col·lectiu. No és gratuït ni innocent, la intencionalitat és clara: eliminar la consciència de pertànyer a una col·lectivitat. D’aquesta manera, els drets individuals es sobreposen als col·lectius, fins i tot quan van en detriment d’aquests darrers.
Però a banda de servir per legitimar les represàlies contra aquells que defensen drets col·lectius, serveix per fomentar la confrontació i afeblir la resistència. És evident que si el dret a treballar no estigués per sobre del dret col·lectiu de fer vaga, no tindria sentit la figura d’esquirol perquè no hi hauria aquest neguit, a la vegada, el dret a treballar, legitima a l’empresari per amonestar els vaguistes, ja que res els impedeix anar a treballar perquè hi tenen dret. No és
la meva intenció defensar l’esquirolatge, ans el mecanisme, construït pel sistema, per enfrontar persones amb els mateixos interessos i per deslegitimar l’organització i acció col·lectiva.
A aquesta idea s’emparen els degans, professors i estudiants que han criticat la tancada, ja que sobrevaloren el dret individual de fer classe/treballar al dret col·lectiu de lluitar per un ensenyament públic i de qualitat. En qualsevol cas, fins i tot imaginant que la decisió la pres una assemblea minoritària, la decisió presa per una assemblea és molt més legítima que la presa a nivell individual i tenint en compte els propis interessos per sobre de tot.
La vergonyosa posició de l’equip de govern, i per extensió el Consell de Govern, donant suport a la decisió presa pel rector ha sigut reforçada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que ha emès un comunicat recolzant la decisió del rector de la UAB. Un senyal més de la gran distància que existeix entre els governs de les universitats i la comunitat estudiantil fonamentada, principalment, per la baixíssima representació en aquests òrgans.
Sembla clara la intenció, per part de totes les universitat, de silenciar el moviment d’oposició a la implantació de l’EEES que cada cop creix més. Un aspecte que també defineix per a quina classe social i model econòmic dediquen els seus esforços. Amb aquesta intenció, volen amagar la dimissió de l’Adjunt del Vicerector d’Estudiants; l’aturada dels graus de comunicació i traducció i interpretació, amb la dimissió del deganat de la darrera, per manca de democràcia en el procés; i l’oposició de diferents sectors de la comunitat educativa a l’EEES.
tens tota la raó tomi, l’actuació dels mossos va ser lamentable i la resposta dels rectors i en general de les universitats molt decepcionant encara que del poder no se’n pot esperar gaire més.
Tot i això, a mi el que em fa més ràbia és el conformisme de tants estudiants. Penso que no cal obrir massa els ulls per veure que, amb la seva indiferència, ells es perjudiquen més que ningú.
Bé, espero parlar només per uns quants..