Torna la Patum, als carrers dels pobles berguedans ja es fa evident l’imminent inici de la Patum. Malgrat la il·lusió i les ganes de que arribi Patum, no es pot obviar que enguany ja en farà 3 anys de l’assassinat d’en Josep Isanta. És inevitable recordar aquells fets, aquells dies foscos i amargs, alhora que, també, dies on la cohesió i la solidaritat eren presents arreu.
No vaig tenir el plaer de conèixer l’Isanta, ni tant sols estava present el divendres que va passar tot. Malgrat això, tinc molts companys que si que el coneixien, amics i coneguts. És en ells on l’he conegut, perquè, quan el recorden, és en les seves llàgrimes on he entés i après tot el que era i havia representat.
Sovint, recordo aquells fets, els dies que els van seguir i tot el que va comportar. És impossible evitar el calfred que em provoquen els records i que em recorre tot el cos, alhora que els ulls se’m tornen plorosos i la indignació i la impotència omplen els meus sentiments.
Hi ha gent que vol oblidar-ho, perquè a la gent no li agrada viure amb por, perquè l’assassinat de l’Isanta, més que indignació, ha generat por. Una por molt útil i necessària per poder controlar la societat. Una por que utilitzen per justificar i legitimar el control i l’abús de poder de les classes dominants sobre les classes populars.
Uns sistemes de control i abús de poder que només entren en funcionament quan els interessos de les classes dominants entren en perill. Perquè la nit dels fets, tot i haver alertat als Mossos d’Esquadra i de tenir agents de paisà al lloc de l’inici dels fets, no gosaren actuar. Davant de l’evident incompetència, es justificaren al·legant que els col·lectius berguedans havien mostrat el seu rebuig als Mossos d’Esquadra en una manifestació realitzada en contra d’una batuda realitzada per aquest cos en la que resultaren ferides diverses persones fruit de la violència desproporcionada que aplicaren.
Cínics com ells sols, justificaren la seva cagada apel·lant que havia sigut la voluntat dels col·lectius. I així, es van quedar tan amples sense depurar cap responsabilitat ni assumir cap mena de culpabilitat. I és que assumir una mala actuació policial té més conseqüències de les que sembla, l’autoritat no pot ser dubtada ni qüestionada.
Tres anys després, molts dels culpables de la mort de l’Isanta gaudeixen de tota llibertat i impunitat, i és que els culpables no només varen ser els seus botxins.
Quan tot hagi rebentat posarem els fonaments d’una nova societat que no requereixi de la delinqüència per a sobreviure i on el sistema penitenciari no serveixi per a reprimir la dissidència ni perpetuar la delinqüència.
Sempre hi seràs i sempre et recordarem. Seguirem lluitant perquè l’oblit que ells volen, no guanyi mai.
