Tot el dia ha sigut bastant tranquil, una mica com havia acabat ahir a la tarda, amb tranquil·litat. Durant tot el dia han anat passant companys per mostra el seu suport i hem estat debatent sobre temes d’actualitat que han aixecat expectació, suficient per estar mínimament entretinguts.
I així he passat el dia sense gaires incidents remarcables.
A la tarda hem fet alguna partida a la botifarra mentre ens posàvem al dia del ressò mediàtic i de la participació dels usuaris a les versions digitals. Hem rigut una estona amb un bloc de rumors que explicava que havia enginyat un sistema sofisticat per tal d’alimentar-me a traves de l’aire acondicionat i que, per tant, havia trencat la vaga de fam. Durant la tarda també han vingut de l’edifici d’estudiants per informar-me que el Rectorat tenia la voluntat, o obligació, d’enviar-me un metge. Li hem dit que ja teníem els nostres però, evidentment, ens ha dit que l’enviarien igualment.
Després han vingut mons pares a veure’m per veure com estava. De seguida s’han posat a criticar la postura de les institucions que segueixen la seva línia de sordesa i ara, segurament, de seguesa també. Bé, tot plegat per passar una estona amb ells que també és d’agrair. Quan han marxat els he acompanyat fins al cotxe, que ja de pas caminava una mica, perquè allà s’esperava el Toffee, un dels meus gossos, que m’ha rebut, com sempre, super il·lusionat. M’ha fet molta gràcia veure’l, perquè sempre transmet felicitat perquè sempre està content i amb ganes de jugar.
Després de tot això, tot ha continuat igual. A la tarda vespre, però, he comença ha tenir molèsties al colze, com que tampoc em fa molt mal, no hi dono més importància, a veure si demà ja m’ha passat, no recordo haver-me donat cap cop. Ara fa una estona hem estat mirant l’APM, sempre s’agraeix riure una mica, i aquests ho aconsegueixen. Tot seguit, hem continuat parlant una estona del tema del dia. Abans d’això, m’ha trucat Ràdio Bronka per veure si podia sortir en antena, que estaven interessat en tot el tema.
