Setè dia de vaga de fam (1 de març)

Avui he pogut dormir una mica més. M’he llevat a les 10 i poc i m’he fet totes les proves mèdiques de cada dia. Després d’això, m’he estirat una estona més ja que estic notablement més cansat aquests últims dies. Tot i això, cap a quarts de 12 m’he llevat definitivament. M’he vestit i m’han fet anat a caminar una mica (tal i com m’ha recomanat el metge per tal que després la recuperació sigui menor). Mentrestant, han aprofitat per endreçar i netejar l’habitació. La veritat és que s’agraeix, ja que amb el carnestoltes i tot estava tot una mica potes enlaire.

Poc després, m’han trucat els meus pares que ja estaven aquí. Tal com ja em pensava, hi ha hagut problemes perquè els deixessin passar. Primer de tot, els han fet esperar com un quart d’hora al carrer mentre trucaven a no sé qui. Després, algunes persones que estaven aquí amb mi han baixat a veure perquè no podien pujar i, després de força estona, moltes trucades i d’identificar-los, els han deixat passar. Bé, al final almenys he pogut estar amb ells.

M’ha agradat molt que vinguessin, s’agraeix molt la seva companyia i m’ha fet molta il·lusió veure al meu germà petit, el Pau, perquè encara no l’havia vist des del començament de la vaga de fam. Poc després, una altra sorpresa. El meu cap de la feina i la seva parella han vingut fins aquí a la UAB per veure’m també. Com per variar, hi ha hagut problemes perquè pugessin, però al menys, al final, parlant amb el cap de seguretat, han pogut arribar a un acord.

Quan tots han marxat, han vingut bastants companys de la UAB. Durant la tarda, com que el dia ha estat força mogut, estava una mica cansat. Per això no he fet gran cosa tampoc, he estat assegut i parlant amb ells durant tota la tarda, jugant a cartes, a escacs. Ja entrada la nit, hem mirat Ventdelplà i poca cosa més. Ha sigut un dia força lúdic i entretingut.

Ara al vespre, començo a notar els efectes de la caminada, de tenir el portàtil sobre les cames i de seure. De seguida se’m carreguen els músculs i a vegades se m’adormen algunes zones concretes. A banda, durant el dia he tingut força mal de panxa, com el que tenia els primers dies de vaga. Entre l’aigua i el temps, però, ha anat passant.

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari durant la vaga de fam, Vaga de fam. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *