Avui el dia ha començat atrafegat, ja ens hem llevat tard i, després, cap a quarts de 12 del matí, hi havia convocada la roda de premsa a la que hi participava el SEPC, el metge que coordina l’equip mèdic i la CGT. Sembla ser que la roda de premsa ha anat força bé, han vingut diversos mitjans, tots escrits, si mal no recordo. Després de la roda de premsa han vingut a l’habitació a fer-me quatre preguntes i fotografies.
Seguidament, hem sortit a passejar una estona. Hem donat un tomb per la Plaça Cívica i, finalment, hem tornat a l’Edifici d’Estudiants. Després hem estat fent alguns estiraments durant una estona. Durant la resta de matí he estat responent alguns comentaris del bloc. Alguns amb més seriositat que d’altres, tot sigui dit. Només remarcar que lamento molt no respondre a tota aquella gent que m’envia ànims i suport, sapigueu que us ho agraeixo molt i que tingueu per segur, tant vosaltres com la gent que passa cada dia per aquí, el grup de suport, la gent que fa pancartes, encartella…, que cap vaga de fam seria possible sense vosaltres.
Durant la tarda, hem estat fent partides de la botifarra i d’escacs. Tothom anava enfeinat, demà farà un any que els Mossos d’Esquadra, amb el consentiment del govern de la UAB, entrava a la Facultat de Filosofia i Lletres i carregava durament contra estudiants concentrats al pati de lletres, asseguts a terra pacíficament.
Al llarg de la tarda, han vingut els meus pares a veure’m. Hem estat parlant una estona, se’ls veia preocupats, lògicament. Em sap greu per ells i per tota la gent que m’envolta que de ben segur que no li és gens fàcil pair-ho i que pateixen molt per mi, però suposo que no es sorprenen que hagi fet el que he fet, la lluita per allò en el que es creu a vegades comporta conseqüències adverses pels que t’envolten, em sap greu de debò.
També ha passat el degà de psicologia d’Uruguai, venia acompanyat d’un professor de psicologia, sembla que s’ha assabentat de la vaga per una pintada que ha vist per la facultat. Estava interessat per la lluita que estàvem fent i hem estat parlant una estona de com ha anat tot, el perquè de la vaga, etc. També li hem explicat una mica les diverses mobilitzacions que s’han portat a terme des del moviment estudiantil. Ha sigut una visita agradable i interessant. Tot i així, he patit una mica perquè me’ls he trobat quan tornava del labavo, al passadís, i he hagut d’estar tota l’estona dret, cosa que ha fet que se’m carreguessin un munt les cames. Hauria d’haver-me assegut, però no gosava per trencar la conversa.
Després han marxat mons pares i hem seguit amb les partides de botifarra. Aquests dies, aprofitant l’avinentesa, estem ensenyant a tothom a jugar-hi. Me’n faig creus de tota la gent que no en sabia… La resta de dia ha continuat tranquil, m’he notat notablement més cansat, segurament per la passejada i l’estona que he estat al passadís. El cansament ha quedat plasmat al vespre quan m’he fet la prova de la cetonúria, la qual ha donat positiu. Demà parlarem amb el metge a veure si és fruit de l’esforç físic o he de prendre més aigua.
