Onzè dia de vaga de fam (5 de març)

Avui estava molt cansat, m’ha costat força llevar-me. Segurament perquè ahir vaig anar a dormir tard. La resta de gent que es quedava a dormir amb mi s’han llevat d’hora i s’han posat a fer coses pel 8 de març. Finalment m’he llevat cap a quarts de 10 i he fet els controls mèdics rutinaris.

A mig matí, han vingut de Llibertat.cat per realitzar-me una entrevista. Hem estat una bona estona. Un cop acabada ens hem posat al dia de com està el pati. Per aquells moments ja hi havia força gent a l’habitació, hem estat una estona discutint sobre diversos temes. El tema del dia ha sigut la decisió de la Mesa del Claustre de la UB ha ignorat el Reglament d’eleccions d’estudiants i el resultat del referèndum, l’únic que es feia mig vinculant, ha quedat en paper mullat.

També hem parlat de la brillant resposta per part d’un vicerector de la UAB, la primera declaració sobre la vaga de fam, on desmentia la censura que està aplicant la UAB. Suposem que la brigada que cada matí neteja la universitat de cartells i pancartes ho fa per voluntat pròpia, també suposem que la notícia de l’Edifici d’Estudiants sobre la vaga també es va despublicar per art de màgia i suposem que el control dels mitjans de comunicació que accedeixen a veure’m també és perquè els de seguretat no tenen res més a fer.

Amb això de la UB i el que estem vivint a la UAB, em fa pensar que és el que realment els hi fa por. SOvint han dit si la meva salut val la lluita contra Bolonya, el que em pregunto jo és si evitar un debat o resoldre un conflicte, val la salut d’un estudiant. No sóc jo qui està posant en perill la meva salut, sinó ells que per no acceptar quelcom tan bàsic com un debat de la comunitat universitària sobre la universitat que volem deixen que un estudiant mantingui una vaga de fam. Tot plegat denota de quin peu calcen aquests individus que imposen el nou model d’universitat.

La resta del dia ha sigut bastant monòton. A mitja tarda ha vingut un company en representació de la Fundació Lluís Maria Xirinacs per donar-me suport i ànims i per entregar-me un dossier sobre una conferència realitzada per en Xirinacs. Hem estat parlant una estona sobre en Xiri i la lluita estudiantil, així com de la vaga de fam en sí.

A banda d’això, avui ha sigut el dia del suport per part de mares i pares de coneguts. Per diversos mitjans he rebut suport i ànims de mares i pares de companys antics de classe o del poble. A la tarda també he aprofitat per sortir a donar un vol, feia molt bon dia, tot i que feia fred, durant la meva caminada el vent s’ha comportat i era suportable.

Avui he estat força cansat, tot i així, les cames les tenia més bé, avui no em molestaven tant. Durant el matí no he tingut cap mareig, a diferència del dia anterior. Des de fa uns dies que consumeixo molta més aigua que al principi i, en conseqüència he d’anar més sovint al lavabo. Al vespre, he tingut un parell de marejos, de fet no les he tingut totes amb un d’ells. He pensat que potser era degut a que estava bebent aigua sola i potser això ho ha afavorit.

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari durant la vaga de fam, Vaga de fam. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *