Divuitè dia de vaga de fam (12 de març)

Tal com vaig comentar ahir, avui m’he hagut de llevar d’hora, els dels Matins venien entre les 8 i les 9 del matí. Al final, han estat filmant els piquets informatius i les diverses accions simbòliques que es realitzaven al campus relacionades amb la vaga de fam. Han vingut a l’habitació però per problemes d’infrastructura no podien filmar-ho a l’habitació i hem hagut de fer-ho en un altre espai. L’entrevista ha anat prou bé, tot i que, com sempre, queden coses per dir, però bé, ja se sap que no hi ha temps per tot.

Després de la connexió en directe als Matins de TV3, he tornat a l’habitació i allà, a estones, anava venint gent de diferents facultats i explicaven una mica com estava anat el seguiment de la vaga. Com sempre, a les facultats on no hi ha assemblea de facultat el seguiment ha sigut pèssim. Casos com els de veterinària, que no només no hi ha assemblea sinó que, a més, estan aïllats i ni pel trajecte se’n poden assabentar del que passa. Segurament és error nostre de no anar allà a informar, però en una jornada de vaga costa anar a altres facultats ja que amb la pròpia ja tens prou feina.

A banda, també hi ha hagut un augment de la seguretat, sobretot a lletres, on molts membres de seguretat custodiaven les classes amb els esquirols que, pels seus interessos individuals, havien decidit boicotejar l’acció col·lectiva de la vaga. Un gran exemple de solidaritat, l’expressió clara d’aquest sistema: mira per tu i, si cal, aixafa a tants com faci falta per aconseguir el que vols. Seguint la mateixa línia, a polítiques també hi ha hagut problemes amb els bons amics de la PEF. Una bona gent que només apareix quan hi ha eleccions o bé quan, per les mobilitzacions estudiantils, no poden fer classe. Amb l’historial que té cada membre de la PEF, tot el que facin en contra de les assemblees i del moviment estudiantil, és d’esperar.

Cap a mig matí ha anat marxant tothom per anar a la manifestació de Barcelona, com que el metge em va recomanar que no hi anés, jo m’he quedat aquí juntament amb una companya per fer-me companyia. Cap al migdia, m’ha vingut a veure un bon amic, exmilitant de la CEPC i company de treball en d’altres projectes, que passava per aquí per motius laborals i ha aprofitat per venir-me a veure, a donar-me suport i ànims. Poc després han arribat els del Público, m’han fet un reportatge fotogràfic, realment m’han arribat a fer un munt de fotografies. També m’han fet algunes preguntes per posar-ho en un article conjunt sobre les mobilitzacions d’avui.

Després, cap a mitja tarda, estava força cansat i he aprofitat la tranquil·litat del dia per dormir una mica i descansar. M’he despertat quan han arribat els meus pares i la parella de la meva germana gran. Com que sabia que vindrien els havia estat esperant per sortir a estirar les cames, però al final han vingut tard com per sortir a donar una volta. Poc després, ha arribat el meu metge, m’ha fet el seguiment mèdic rutinari i hem estat parlant una bona estona de diversos temes.

Per cert, ahir em vaig deixar de comentar la visita de l’Assemblea de 3r Cicle de la UAB que van venir a veure com estava i a donar-me ànims i suport. Molt agraït, a més són gent que molta de la feina que han fet en els darrers anys ha sigut molt profitosa pel moviment estudiantil i per la lluita contra l’aplicació de l’EEES i és d’agrair el seu suport.

No sé si és pel dia o perquè, però he de reconèixer que estic una mica cansat avui i que, si haguéssim sortit a donar un tomb, no sé si ho hagués pogut fer durant gaire estona, ja que només anar al lavabo ja notava que les cames se’n ressentien. De moment, però, aguanto i tinc intenció de fer-ho durant molt més temps. Sembla que, en democràcia, per demanar que sigui la comunitat universitària qui debati i decideixi quina universitat vol no només cal una vaga de fam, sinó que aquesta arribi fins a les darreres conseqüències. Em pregunten si realment val la pena fer una vaga de fam per això, però la pregunta correcta hauria de ser si és lògic que un estudiant hagi de realitzar una vaga de fam per demanar un debat profund sobre la universitat pública?

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari durant la vaga de fam, Vaga de fam. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *