Un altre dia de xifres rodones, avui fa 20 dies que vaig començar la vaga de fam. El temps passa de pressa i pel que sembla encara tinc per un temps més. Però bé, estic disposat a esperar el que calgui, perquè si una cosa tinc és temps i ja em començo a acostumar a aquesta forma de viure. Si que és cert que beure només aigua es fa pesat, però un cop t’acostumes ja no emprenya tant.
El dia ha començat com tants d’altres, però com que avui és dissabte hem allargat una mica més la dormida. Així, a mig matí m’he aixecat a prendre la pastilla de cada dia i poc després, m’he fet totes les proves mèdiques. Cap al migdia, ha vingut la metgessa, que ha mirat totes les dades dels dies anteriors i m’ha fet una revisió general. Hem estat parlant una mica de com està el panorama i, poc després, ha tornat cap a Barcelona.
Al cap de poca estona, han vingut els pares de la meva xicota. Com cada dissabte, m’han explicat cosetes del poble i hem estat petant la xerrada una estona. Després, han anat a fer un vol, els seus pares la troben a faltar i des de que vaig començar la vaga de fam que no ha pujat al poble.
A la tarda, tampoc he fet gran cosa a part de sortir a passejar. Cal dir que em costa, encara que sé que ho he de fer, em fa força mandra ja que em sento molt cansat després de caminar. Tot i això, sé que és una cosa que he de fer de manera obligada perquè la recuperació no sigui tan llarga i dura. També em convé per prendre l’aire i perquè em toqui una mica el sol.
A mitja tarda, ha vingut una companya del SEPC que, a més, és el seu aniversari. Resulta que som uns quants que fem anys al març, ja se sap que la bona gent és del març. Hem aprofitat que érem colla per jugar a jocs de taula i estar distretes una bona estona.
Cap a la tarda-vespre han marxat un parell que anaven a la inauguració del nou espai de Can Capablanca, casal de Sabadell. Es rumoreja que està molt bé, durant les darreres setmanes han estat treballant de valent perquè avui estigués tot enllestit. A mi em feia gràcia anar-hi, però donades les circumstàncies, m’hauré d’esperar a veure’l més endavant. Demà els hi demanaré a veure què tal ha anat.
Com ahir, avui he aprofitat, a les estones que no feia altres coses, per avançar feina que tinc pendent. M’he trobat amb algun contratemps per no disposar de material que tinc a casa, però malgrat tot he estat fent força feina. He de reconèixer, però, que estic força esgotat, tant mentalment com físicament. El cansament creix i ara ja em costa aguantar segons quins pesos. Toca descansar doncs, demà serà un altre dia.
