Avui, com tant d’altres, ha sigut un dia tranquil. De fet, fins la tarda no ha passat res d’especial. He estat fent feina però no he aconseguit acabar-ho i ho he deixat estar durant una estona. Avui em sentia cansat, i he estat descansant fins ben entrada la tarda. Els companys volien que sortís a donar un vol, però no ho he fet fins a mitja tarda, quan ha vingut mon germà, la xicota i una amiga, popularment coneguda com la veïna del pis de Barcelona.
Hem estat parlant una estona i finalment m’he decidit i hem anat tots quatre a donar un vol per la universitat. Com que ja tinc una mica cansat tot el paisatge de per aquí la Cívica, he decidit anar cap a Lletres i fer la volta baixant per educació. Déu n’hi do la volta, però he aguantat força bé. M’han estat explicant que avui la Plataforma Prou Sal! tornava a manifestar-se tallant el desdoblament a l’alçada de Sallent. Ho han confirmat els meus pares que, malgrat saber-ho, han sortit tard de casa i s’ho han trobat.
Poc després de marxar mon germà, la xicota i la amiga, ha arribat el metge. Com sempre, s’ha estat mirant les proves del control mèdic. De moment sembla tot a lloc. M’ha remarcat que hauria de veure més aigua i més ara que sembla que bé el bon temps i que, per tant, me’n farà falta més. També m’ha comentat que hauré de començar a descansar més i a autoprotegir-me, ja que porto força temps amb la vaga de fam i tard o d’hora començaré a sentir-me més xafat i cansat.
Després de marxar el metge, al cap d’una estona, ha arribat el meu germà petit acompanyat d’un dels nostres cosins, els seus pares i la tieta. Aquest cap de setmana l’havien passat plegats i aprofitaven avui, que baixaven els meus pares, perquè el meu germà torni a casa. Hem estat parlant, m’han donat suport, ànims. Poc després han arribat els meus pares, m’han portat correspondència i uns mitjons (se’ls van deixar al cotxe el darrer cop). Ràpidament s’han posat a parlar sobre com està anant tot i de la poca resposta institucional vers el tema.
És d’agrair veure que, gent tan heterogènia, em doni suport i ànims, més enllà de la família. Qui pensi que la vaga de fam no servirà de res, és que no analitza bé les conseqüències perquè no només servirà sinó que ja està servint. Està servint per posar sobre la taula el futur de l’ensenyament superior, que la societat en prengui consciència de la seva importància i, el que és més important, que tingui una postura sobre el tema. Ha ajudat a que molta gent, aliena a la comunitat universitària, s’informi sobre el tema. No dic que les conclusions de tothom siguin de rebuig a l’EEES, però almenys, cada cop menys, la gent no es mostra indiferent sobre el tema, sinó que ara té una opinió.
També és cert que encara hi ha molta gent al sac de la indiferència, però hem arribat a sectors on, sense la vaga de fam, segurament no hi haguéssim arribat. De fet, jo ja estic satisfet si fem que mirem més enllà dels nostres problemes més propers per entendre que el que passa a la societat és cosa de totes i que, a més, ha d’estar en mans de totes. Ens hem condemnat a un sistema on uns polítics ens escolten cada 4 anys i durant la resta d’anys fan i desfan com els hi rota, amb la barra de negar-te referèndums al·legant que el que demanes ja ha estat aprovat pel Parlament de torn.
Bé, al vespre, després de marxar tota la tropa familiar, he aprofitat per adherir-me a la Plataforma Prou Sal!, que encara no ho havia fet. Abans de marxar la família han arribat altres companys per quedar-se a dormir avui. I bé, hem estat fent cosetes fins que m’he posat a escriure el diari. Per cert, sembla ser que la inauguració de Can Capablanca va ser un èxit, que hi havia molta gent i que l’espai és molt gran i està molt bé.
