Avui de bon dematí hi hagut força moviment. En Moreso prenia possessió del càrrec com a rector, malgrat el lamentable suport que l’avala, i s’havia convocat una concentració de rebuig. Al final la gent s’ha dispersat perquè han canviat el lloc a darrer moment. Es veu que hi havia un munt de Mossos d’Esquadra, personatges dels quals, lamentablement, comencem a estar acostumades a veure pels recintes universitaris. Refugiats i custodiats per agents antidisturbis, en Moreso ha pres possessió del càrrec.
No els ha faltat temps per titllar als concentrats de minories. És curiós que algú com en Moreso ens titlli de minoria, qui hi ha més minoritari que una persona escollida gràcies al vot ponderat d’un sector de la comunitat universitària? Ens donen lliçons de democràcia, fins i tot ens han recomanat que participem al claustre i altres espais on la nostra funció no és més que simbòlica. Recordo que la majoria de representants estudiantils dels claustres de les universitats catalanes estan en contra del Pla Bolonya i formen part d’aquesta mal anomenada minoria.
El més trist de tot és que molts dels que ara ens envien els cossos policials, en el seu temps van estar encpçalant lluites estudiantils, de revolucionaris heu passat a ser botiflers. De fet, segurament no ho van ser mai de revolucionaris, simplement es van pujar al carro del moment per, més endavant, poder estar on estant ara, trepes oportunistes que s’omplen la boca de democràcia mentre callen les veus a cops de porra.
Sou la vergonya de la vostra generació. Segurament, en el seu temps vau predicar que era millor morir dempeus que viure de genolls, possiblement perquè, d’aquesta manera, pujats a les esquenes d’aquests que ho van donar tot, podíeu arribar més amunt. I així ha sigut, acomodats en aquestes butaques luxoses, heu oblidat qualsevol significat de la paraula dignitat.
A banda de tot això, avui he notat un augment del cansament, tinc les cames bastant carregades i cap al migdia-tarda he començat a tenir mal de cap. No és gaire fort, però no m’ha marxat en tot el dia. A la tarda, també he aprofitat per sortir a donar un volt. No hem caminat gaire i hem parat davant de l’hemeroteca durant una estona.
Avui ha més he decidit que miraré de treure’m el carnet de cotxe, bé, aprofitaré per estudiar la teòrica. Mai he tingut diners per fer-ho i quan n’he tingut no he tingut temps. Ara tinc temps i amb el que m’estic estalviant amb menjar, és el moment per començar a treure-me’l. El que si que potser he trigat a prendre aquesta decisió, però bé, més val tard que mai.
Durant la resta del dia no ha passat res especial. El metge no ha vingut perquè ha sortit tard d’una reunió i jo li he dit que no calia que vingués. Li he explicat com em trobava, m’ha fet algunes preguntes i hem quedat que no calia que vingués, que de moment tot continuava més o menys estable.
