Avui no sé ni com començar el diari. Voldria fer-ho com sempre, però avui no és un dia qualsevol. Avui les autoritats universitàries han tornat a demostrar quin és el seu diàleg i quina és la seva resposta contra allò que els molesta. Cínics, a més, com ja va passar l’any passat a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, afirmen haver pres la millor decisió i defensen l’actuació policial com a proporcionada. Continuen pensant que som estúpids, que no hem vist l’actuació dels Mossos d’Esquadra, que no tenim coneixement del que ha passat avui a Barcelona.
Encara no m’hi cap al cap tot el que ha passat avui, per més que ho penso i hi reflexiono, no ho entenc. No havia vist mai tanta brutalitat i tanta impunitat alhora. Els que manen, lògicament, es van salvant entre ells. Mentrestant, en Conseller Huguet continua mut, com si només es dediqués a Innovació i empresa. Aquests darrers, per cert, si que els escolten i, quan cal, fan un forat a la seva agenda per atendre’ls, deu ser perquè aquests no són cap minoria.
Potser estarien disposats a parlar i a debatre amb nosaltres si estiguéssim sota tortura. De fet, durant les ocupacions del semestre passat ja van utilitzar aquesta eina, es va negociar, sí, però amb l’amenaça de que en qualsevol moment podien expulsar a 28 estudiants d’entre 1 a 11 anys. Jo d’això en dic coacció i xantatge. I així va ser, per intentar frenar les mobilitzacions estudiantils van tirar endavant amb les expulsions de 6 estudiants.
Ara, al capvespre, sembla que s’estan produint detencions al metro. Hi ha un ambient de por que fa esgarrifar. Fa una estona ha vingut una treballadora del PAS de la Facultat de Veterinària a saludar-me i a explicar-me com havia anat la manifestació de la tarda de Barcelona. Ella ha marxat abans perquè, deia, el desplegament policial era brutal i es veia a venir les càrregues policials. Ha esmentat que es respirava un ambient de por, i no m’estranya després de la brillant actuació d’aquest matí.
Tot plegat és indignant i em sap greu perquè avui es plantejava un dia tranquil i interessant. Al migdia, hi havia la xerrada sobre la Revolució Bolivariana a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Jo hi he anat l’estona que he pogut, però tothom estava pendent del que passava a Barcelona, que, en aquells moments, estava sent una veritable massacre entre policies amb sed de descarregar adrenalina i estudiants emprenyats per l’actitud d’aquests. Porres contra paraules, en algun vídeo surt, fins i tot, un Mossos d’Esquadra escanyant un estudiant immòbil a terra i envoltat per 3 Mossos més. Avui, s’han cobert de glòria i amagar que les càrregues han sigut indiscriminades i desproporcionades serà feina difícil per ells ja que tots els mitjans en van plens d’imatges i vídeos.
Demà hi ha convocada vaga i manifestació a Barcelona per l’educació pública. A les universitats, almenys a la UAB, també farem vaga. I jo segurament aniré a la manifestació malgrat que sóc conscient que porto molts dies sense menjar i que ara per ara no és el més recomanable, però davant de tot plegat, cal sortir al carrer i cal que siguem com més millor. L’equip mèdic està preocupat, el meu estat és més greu del que sembla i pateixen per la meva salut. Malgrat tot, la vaga de fam continua, fins i tot, després de tot el que ha passat avui on ha quedat ben clar que tan els hi fot si les nostres mobilitzacions són pacífiques o si algú es juga la salut per demanar diàleg i debat.
Després d’avui, queda clar amb quin interlocutor tractem i que no estem parlant d’homologació de titulacions, de renovació pedagògica ni res per l’estil, estan demostrant, després de la seva resposta a les mobilitzacions, que el que hi ha darrera Bolonya és molt més que tot això i que els interessos són prou grans com per voler-ho aplicar a cops de porra o permeten que la vaga de fam continuï.
Què és realment el que defensen tan aferrissadament? No em crec que es juguin els seus càrrecs, l’actuació d’avui mereix més que una dimissió, per un simple sistema d’homologació, o per un canvi en el sistema pedagògic, o per potenciar la mobilitat. Si Bolonya fos realment només això, haurien acceptat de bon grat el debat i segurament ja haguéssim arribat a un acord. Evidentment, i tal com venim denunciant, Bolonya és més que això, Bolonya és un engranatge més del capitalisme per potenciar la desigualtat i la precarietat laboral.
Em reafirmo, viurem lliures o morirem.
