Avui al matí estava força cansat. Durant la nit m’he hagut de llevar un munt de cops per anar al lavabo i n’estava ressentit. He decidit allargar una estona més i dormir fins més tard. Finalment, però, tampoc m’he llevat gaire més tard. De bon dematí ha vingut una professora que estava fent el doctorat. Ens ha vingut a transportar-nos la seva preocupació per la situació. No estava d’acord en el que deia però tampoc tenia massa esma, ni ganes, d’encetar un debat sobre la vaga de fam, així que he deixat que els meus companys parlessin amb ella. No me n’he pogut estar i al final he fet algun comentari.
A mig matí m’ha trucat RAC1 per fer-me quatre preguntes donat que demà farà 30 dies de la vaga de fam. No hi hem estat gaire i el noi ha sigut molt comprensiu i amable. Després de RAC1 m’han trucat de Vilaweb, el primer cop que ho fan, no enteníem que Vilaweb encara no hagués publicat res. Ha sigut breu, per telèfon també, i bastant comprensius amb la situació. A la tarda, han vingut de El Directe, aquest si amb càmera per fer-me alguna fotografia i amb gravadora per la veu. A aquesta entrevista ja estava bastant cansat i potser si que se m’ha fet llarga, tot i així, el noi ha sigut comprensiu i tampoc ha volgut atabalar-me gaire.
Avui he tingut algunes visites, està bé la vaga de fam perquè m’està servint per poder veure a aquelles persones que en circumstàncies normals, costen de veure. El que s’ha de fer per poder veure a amics i companys! Per altra banda, també ha vingut una altra professora que també estava preocupada pel meu estat de salut i per tot plegat. Aquesta entenia més les raons i el conflicte existent i no hi ha hagut discurssió en aquest sentit, però si que hem estat parlant de com estava tot. En aquell mateix moment també hi havia una companya de comunicació que ha vingut, també, a donar-me suport, estava indignada pel silenciament i el passotisme vers la vaga. No la coneixia, però de seguida hem trobat tema de conversa.
Al final de la tarda ha tornat a venir l’exicerectora d’estudiants que ja havia vingut uns dies (setmanes potser) enrere. Hem tornat a discutir sobre la vaga de fam i sobre com s’està portant a terme l’aplicació de l’EEES. En aquest ja hi he participat una mica més, potser massa i tot. Bé, estava preocupada pel meu estat de salut i intentava que em replantegés la vaga de fam. En algun moment la discussió, per discrepàncies, ha sigut una mica pujada de to, cosa que lamento ja que no era la inenció. Darrerament m’exalto a la mínima, ja ho deien que la vaga de fam em canviaria l’humor, ja de passada aprofito per disculpar-me amb els companys de militància i d’assemblees que darrerament potser estic una mica impertinent.
Després de marxar la vicerectora, hem estat parlant una bona estona. Mentre debatíem i parlàvem, jo estava més aviat escoltant, han arribat companyes de la UB, s’han disculpat per no haver vingut abans, cosa que entenc ja que si tothom em vingués a veure, qui faria la feina? Bé, els hi hem explicat del que estàvem parlant i han optat per quedar-se escoltant la conversa, ja que eren temes de la UAB, els hi queda una mica lluny.
Poc després de marxar les de la UB, hem decidit que avui al vespre, si tenim temps, mirarem de mirar una pel·lícula per distreure’ns. No sé si l’aguantaré tota, avui, per motius que ja explicaré demà, estic bastant més espés i cansat. He tingut mal de cap durant el dia i les cames carregades. Sort que avui he pogut anar al lavabo que tinc més aprop a partir de més d’hora i així m’he estalviat unes quantes passejades.
