Avui ha tornat a venir el meu germà de bon dematí. Pobre aquest cap de setmana ha fet temps complert fent-me companyia. Es volia esperar a que arribessin els meus pares però quan ja s’ha fet tard ha decidit marxar. Els meus pares al final no han baixat perquè ma mare no es trobava bé i al final han decidit quedar-se, a més durant la setmana ja vindran a veurem que han de baixar més d’un cop a l’hospital. Al matí he aprofitat el bon temps i la companyia de mon germà per sortir a caminar una mica i seure una estona a la Cívica.
Avui havien de venir companys de la Universitat de les Illes Balears, anaven a Burgos i de tornada volien passar per aquí, al final, però, han allargat més a Burgos i vindran demà. Avui hem estat tranquils, no he tingut visites remarcables, més enllà de la gent del SEPC. Ahir, es va quedar un munt de gent a dormir. M’ha sabut molt greu que a mitja nit m’he hagut de llevar per anar al lavabo i sense voler he aixafat a un company que dormia plàcidament. M’he sentit fatal.
A la tarda ens hem posat a escoltar Cesk Freixas, segurament un dels cantautors que més m’agraden i que, ja de passada, agraeixo el seu suport expressat en aquest bloc. Mentrestant, m’han estat comentant novetats del bloc, bàsicament, els comentaris que deixa la gent. No acostumo a mirar-ho jo, estic massa cansat com per llegir tants comentaris, em conformo amb un resum de com està el pati. Hi ha alguns dels comentaris que, fins i tot, desitgen la meva mort. Segurament no tindran tanta sort, segurament saben que, com diuen els espanyols, la “mala hierba nunca muere”.
Fent un repàs, ha servit per riure una estona, realment hi ha gent que està dedicant esforços i moltes hores a escriure al meu bloc, amb no sé quines bajanades molt creatives, tot i que ja van de cap a caiguda. Els hi diria que no val la pena que llencin el temps d’aquesta manera, però la meva recomanació seria envà. Es deuen sentir realitzats intentant criticar la vaga de fam, dic intentant perquè pels comentaris que hem llegit tenen de tot menys arguments sòlids. N’hi ha un que fins i tot posava plats i menjars, suposo que a l’espera que m’agafés un atac d’ansietat o quelcom semblant. No deu entendre que no portaria tants dies si una cosa tan simple em pogués afectar de tal forma.
Tot plegat, però, reconforta ja que, quan els contraris es posen nerviosos i es llencen amb una ofensiva tan curiosa, demostra que la feina s’està fent bé. A més, es donen casos de mateixes persones escrivint sota pseudònims diferents per semblar que més gent està escrivint. Si he de ser sincer, em fa una mica de pena que algú arribi fins a l’extrem de fer aquestes coses, fruit, segurament, de la inseguretat en allò que es pensa i es creu, volent convèncer, no per raó, sinó pel nombre de persones que diu la mateixa idea. Estic content, doncs, que s’estigui fent bona feina i que, a més, ningú perdi el temps contestant aquest tipus de comentaris i dediqui el temps per coses més profitoses.
Bé, la resta del dia, ha continuat amb tranquil·litat. He tingut força mal de cap al llarg del dia. Com ara ja de costum, estic força cansat i amb les cames bastant carregades, mentre estic estirat no ho noto, però cada cop que m’aixeco per anar al lavabo se’m fa bastant pesat i feixuc. Quan ho noto més, però, és quan ho he de fer a mitja nit, em costa molt, no només per la son, estic com molt més cansat.
