Des de ja fa un temps, diverses entitats ecologistes es qüestionen les diverses carreteres que s’estan construint arreu. La nostra comarca no és una excepció i és que el desdoblament o l’eix transpirinenc són de dubtosa necessitat per la nostra comarca i pel conjunt del país.
Sóc del parer que no necessitem més carreteres -l’únic que fan és potenciar el transport privat amb els inconvenients socio-econòmics i mediambientals que comporta- sinó que la nostra comarca el que necessita és una veritable xarxa de transport públic de qualitat. Una bona xarxa de transport públic és l’única garantia d’assolir una veritable mobilitat de tots i totes les berguedanes, un veritable respecte per l’entorn i una veritable vertebració del territori.
No poso en dubte que calgui millorar algunes carreteres per motius d’accessibilitat i de seguretat, però millorar de forma coherent amb les necessitats és una cosa, necessària, i convertir les nostres carreteres en vies ràpides o primàries (com el que volen polítics comarcals amb la C-26) és una altra cosa molt diferent. La construcció d’aquestes carreteres no ve per necessitat comarcal sinó per l’interès de determinats sectors perquè esdevingui una necessitat. El desdoblament no s’hagués fet mai si gaudíssim d’una xarxa de transport públic de qualitat i, sobretot, si esquiadors, boletaires i altres pixapins atabalats i adinerats; no exercissin prou pressió dins del sector turístic.
Així doncs, penso que l’única infraestructura lògica per la nostra comarca és el tren, que podrà donar garanties socials i econòmiques reals i persistents. I és que les carreteres, cínics i demagogs, ens les vénen com impuls econòmic comarcal per facilitar la mobilitat de les empreses i potenciar, així, la instal·lació d’aquestes a la nostra comarca. Però el cert és que mentre no canviem el sistema, l’historial de deslocalitzacions, força ampli al Berguedà com a moltes altres comarques de muntanya, ens assegura que en uns anys, si alguna empresa s’instal·la a les nostres contrades, acabarà marxant a la seva cerca del màxim benefici, deixant berguedans al carrer, sense feina, i sense patrimoni natural, per haver-lo hipotecat a canvi de que les empreses ens utilitzin per extreure’n el màxim benefici.
Llavors, per què els nostres governants, que diuen defensar els nostres interessos, no destinen, ni han destinat, els centenars de milions d’euros de la C-16, C-26 i d’altres pífies, com la carretera entre Guardiola i la Pobla, per fer arribar el tren al Berguedà? La resposta és fàcil i evident, el problema rau en quins interessos hi ha sobre la taula a l’hora d’invertir. Els dels berguedans està clar que no hi són.
