Avui ha sigut un dia especial a Arenys de Munt. Un dia especial a nivell nacional (tot i la regionalitat de la consulta), però també a nivell personal. Retrobada amb tota la gent que mou aquest país, tota la gent que treballa per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Com sempre, aquests han format una munió de voluntaris des d’altes hores del matí, disposats a que la consulta d’avui sortís a la perfecció. I així ha sigut, després d’incansables hores de treball exemplar, han demostrat que en aquest país hi ha gent disposada a fer el que calgui per tirar endavant un projecte veritablement transformador amb serietat.
I és que ha quedat clar, com ja es va dir al Fossar de les Moreres, qui està per la feina i qui no. Un simple regidor i molt d’esforç han passat la mà per la cara a la política de façana dels polítics professionals, es diguin ERC, es diguin Reagrupament o com els indiqui el departament de marqueting. Potser el més agradable del dia ha estat l’ambient festiu i familiar que es vivia. Per un cop en molt temps, a Arenys de Munt, es respirava llibertat, per un dia, hem pogut decidir, tot i que simbòlicament, sobre el futur d’una part del nostre territori assetjat i ocupat per francesos i espanyols.
Avui un sentiment d’alegria m’omple d’entusiasme i esperança perquè això, no ho dubteu, no ha fet més que començar.
* Imatge de Llibertat.cat
