Ara ja farà uns anys, vam construir una caseta, entre uns quants, amb molta il·lusió i empenta vam anar-la arreglant però sempre amb l’objectiu de mantenir la il·lusió i de no perdre els incentius que ens havien portat a construir la caseta. A dalt, al teulat, hi vam col·locar un estel roig gegant i a la façana hi vam pintar quatre barres roges sobre un fons groc. A dins, el criteri era utilitzar diferents tonalitats del roig, tothom anava pintant amb la tonalitat que li picava, i així vam aconseguir infinitat de tonalitats que fins el moment mai havien estat pintades a les parets.
Amb el temps, alguns, després d’haver creat noves parets per poder-les pintar de noves tonalitats i d’haver arreglat alguns mobles, van decidir deixar la caseta amb humilitat per no poder assumir el ritme diari i evitar esdevenir un destorb. Les relacions, però, no es van trencar i sovint tornaven per fer-nos una visita o bé els anàvem a visitar a casa seu. La seva marxa, però, va anar acompanyada de gent nova, d’aires nous i de noves idees per muntar noves parets i pintar-les de noves tonalitats. Per alguns, la caseta va esdevenir la seva casa principal, mentre que per altres la secundària ja que havien de dedicar temps a altres cases.
Cada cop era més la gent que s’acostava per veure la nostra caseta, per entrar-hi i contemplar les diferents tonalitats. A tot això, a alguna de la gent que passava pel carrer, per davant de la caseta, els hi semblà veure per una finestra que algú estava pintant les parets d’un altre color diferent al roig. Ràpidament, sense voler-se fixar bé, ni preguntar-ho, va començar a escampar que la caseta per dins ja no era de tonalitats del roig sinó que estava pintada amb altres colors. Els oients, atònits per la informació, sense contrastar-la, seguiren la roda escampant la notícia als altres membres de casa seu.
Finalment, les notícies també van arribar fins la nostra caseta. Desconcertats, vam mirar al nostre voltant per trobar aquelles parets que, segons semblava, estaven pintades d’un color diferent al roig. Per molt que ens hi esforçàvem, arreu només hi vèiem diferents tonalitats del roig. Llavors, una de les persones nouvingudes a la caseta, es va proposar per repintar les parets que donaven a les finestres, suposant que el sol havia desgastat la tonalitat del roig fent que, juntament amb una combinació estrambòtica de llums, semblés que estava pintada d’un altre color.
De res va servir, la informació errònia continuava ferma en algunes cases. Tot i així, la gent que venia a veure la caseta continuava augmentant. De tant en tant, s’oferia algú de la caseta per repintar les parets per intentar solucionar el problema. Un dia, intentant esbrinar l’origen d’aquesta informació vam descobrir que sortia de cases que també estaven pintades de roig, però a diferència de la nostra, els habitants sempre es decantaven per una tonalitat fent que cada casa sigués d’una tonalitat, tot i que no totes les cases estaven pintades amb la mateixa tonalitat. A més a més, alguns dels que estaven a la nostra caseta tenien una d’aquelles cases com a principal o secundària.
Finalment, vam decidir sortir al carrer, mirar des de davant la caseta, per les finestres, per intentar trobar els famosos colors diferents al roig. No els vam trobar, però si que ens vam adonar d’un fet que estava passant des de que sorgí la falsa informació. Efectivament, les parets que es veien des de les finestres estaven pintades de roig, però majoritàriament d’una tonalitat del roig. Ens vam adonar que els que sempre s’oferien per repintar les parets eren de les cases d’on sortien els rumors, sempre utilitzaven la mateixa tonalitat, cadascú una de diferent, i es barallaven per veure qui era el que podia pintar més parets i fer que la nostra caseta s’assemblés més a la seva.
Després d’això, cada cop que es volia pintar una nova paret es generava una discussió estèril i interminable per por de que tornés a succeir el mateix, qualsevol tonalitat ja era qüestionada. Cada cop es pintaven menys parets per evitar discussions i ja no es feia amb noves tonalitats sinó entre un conjunt molt reduït per desconfiança. Poc a poc, la gent va anar marxant de la caseta per manca d’incentius i d’il·lusió, es feia impossible pintar amb tonalitats noves del roig. Els que es barallaven per intentar que la tonalitat que es pintés fos la de la seva casa principal aviat es van adonar que ja no calia discutir, en aquella caseta ja feina temps que no hi entrava ningú, els que la tenien com a casa principal feia temps que havien marxat.
Els que es barallaven finalment deixaren la caseta, un cop a fora, la miraren. De caseta no tenia res, amb els anys s’havia fet molt gran, degut als anys en els que molta gent la tenia com a casa principal. S’adonarem a més, que des de que es van quedar sols l’aspecte exterior ja no era com abans. L’estel havia caigut i amb prou feines es podien distingir les quatre franges roges. S’havien capficat tant en les tonalitats del roig de l’interior que havien oblidat per complert que les parets exteriors que protegien les interiors necessitaven un manteniment. Com que ja marxaven, no li van donar més importància i no s’hi van capficar.
De camí cap a les seves respectives cases, es van trobar un grup de gent que amb feines i treballs estaven construint una barraca amb restes de la caseta que acabaven d’abandonar. Se’ls van mirar riallers i burletes, els digueren que no anirien enlloc, que estaven perdent el temps, que no entenien perquè feien una barraca podent anar a casa d’algun d’ells. El grup de gent no en va fer cas, van recuperar uns pots de pintura de color roig, de tonalitats diferents, i es van posar a pintar les poques parets que tenien utilitzant indistintament els diferents pots. L’estel roig de la caseta ara feia de sostre de la barraca.
