En els temps que corren, on la crisi s’ha convertit en l’excusa perfecte per sotmetre a les classes populars, retallant drets i precaritzant la seva vida, mentre els grans empresaris i polítics continuen gaudint dels mateixos privilegis i dels sous astronòmics; és d’agrair que existeixi gent com la que conforma l’assemblea de la CUP. Gent avalats per un grapat d’anys de compromís i implicació social. Gent que representa un projecte fet i decidit per l’assemblea, no per caps de llista que unilateralment escullen el camí.
El de la CUP no és un camí personalista, la seva gent no pretén viure de la política sinó fer política per portar a terme un projecte amb voluntat transformadora, amb l’objectiu d’assolir una societat nacional i socialment justa. La gent de la CUP, a més, tenen una peculiaritat curiosa i és que allà on van desprenen un misteriós entusiasme, fruit de la seva fermesa, perseverança i convicció. Aquest fet ajuda a que, immediatament després, t’engresquis i tinguis ganes de treballar amb ells, de formar part del projecte, d’impregnar-te de la seva experiència, de la seva alegria i entusiasme i, sobretot, de poder imaginar, traçar i construir el futur conjuntament.
Fa quatre anys, els de sempre, titllaven a la CUP d’immadurs, de no ser capaços de fer política seriosa. Quatre anys després, un munt de feina feta desacrediten aquelles crítiques i demostren que existeix una altra manera de fer política municipal, una manera seriosa, constructiva i compromesa. El cert és que, parafrasejant en Miquel Martí i Pol, a Berga tot està per fer però, el més important, la CUP ha fet palès que tot és possible.
