Són les set de la tarda, com cada dia entra a treballar. Sap que li espera una jornada llarga, doncs a l’entrevista de feina ja li van advertir que hauria de fer hores extres i que si no li estava bé que no patís que hi havia un munt de gent disposada. En aquell moment, a l’atur i a l’espera de tenir una criatura, no podia rebutjar-ho.
Són les sis del matí, no ha pogut parar ni per fer un mos. Sense adonar-se, posa la mà en el lloc i moment inadequat. Un crit alerta al seu company que córrer i para la màquina on s’hi ha enganxat el braç. És impossible treure’l i el company agafa una serra de metall per tallar la màquina per poder treure-li el braç. Ho aconsegueix, perd molta sang i es fa un torniquet i surten corrent cap a l’hospital.
Sona el telèfon de la parella. Una esgarrifança li recórrer el cos, amb els horaris que fa la seva parella, ja fa uns mesos que pensa que qualsevol dia trucaran per dir-li que ha tingut un accident de trànsit o qualsevol altra cosa. Li informen de l’accident laboral de la seva parella, tan ràpid com pot agafa tot el necessari, carrega el fill en braços i es dirigeix al cotxe per anar a l’hospital.
El diagnòstic no és bo, tot i que no es tem per la seva vida, comuniquen que té alguns dits tallats i el braç esquinçat de dalt a baix. Amb el pas de les hores, familiars, amics i coneguts van assabentant-se de la notícia. Com que es tracta d’un accident laboral greu, els Mossos d’Esquadra es desplacen al lloc dels fets per investigar el succeït. Aquests parlaran amb la resta de treballadors i l’accidentat.
El patró, però, ha sigut més ràpid, abans que ningú faci declaracions s’assegura que tothom declararà que el sistema de seguretat de la màquina estava correctament col·locat. No és fàcil, ja que la gent no està contenta i menys després del que ha passat, el patró ho sap i recorrerà a la coacció. Amenaça als treballadors que si no declaren el que diu ell li fotran una multa i haurà de tancar l’empresa, deixant-los tots al carrer. El xantatge funciona i els companys de feina declaren que el sistema de seguretat estava col·locat correctament.
Al patró només li queda convèncer a l’accidentat, però encara no hi pot parlar perquè està a la UCI de l’hospital. Quan per fi hi pot parlar, li comenta que els seus companys ja han declarat que la seguretat estava posada, que no pot declarar en contra seva perquè deixarà al carrer a tots els seus companys.
Ha perdut dos dits, el dit gros i l’índex de la mà dreta, i té el braç esgarrinxat on, en segons quins llocs, s’hi veu l’ós. No vol que els seus companys es quedin al carrer i acaba declarant als Mossos que la protecció estava posada, que l’havia tret ell per comprovar el sistema.
Es passarà un grapat de dies a l’hospital, en observació i estudiant la recuperació del braç i la sortida pels dos dits tallats, donat que li ha quedat mitja falange. No només ha sigut víctima d’un clar accident laboral causat per l’explotació i la negligència empresarial sinó que, a més, ha hagut d’assumir que l’accident havia estat culpa seva.
Així és aquest sistema. En quin moment vam perdre el seny i l’esperança per acceptar com a vàlid tot això?
