Avui és dia 1

No crec en la casualitat, ni en la sort, crec en l’esforç, la perseverança i el convenciment de que tot el que ens envolta es pot canviar, que som capaces de construir noves realitats més engrescadores que ens permetin dibuixar un futur esperançador. Però, malgrat això, quan començo a veure les primeres línies clares per on anirà el futur, apareixes tu. El cel es tapa altre cop i torna a ploure. Fa net amb totes les línies que es podien intuir. Ara, però, no és una tempesta, és una pluja d’estiu. Tu no vols cercar aixopluc, avui et vols mullar i jo et segueixo.

Aquesta entrada ha esta publicada en Mirant les musaranyes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *