Avui el dia ha sigut força tranquil. No m’he llevat massa tard tampoc, però m’he despistat i entre una cosa i l’altra m’he fet les proves una mica més tard del normal. De bon matí, ha vingut mon germà altre cop, ahir ja em va dir que potser es passaria avui i s’hi quedaria una mica. Poc després, ha arribat un company de militància de la UB-Mundet, feia temps que no el veia i, de fet, m’ha sorprès i agradat la seva visita. A mig matí, tots els que estàvem per aquí hem sortit una estona a passejar. No hi hem estat gaire, no feia gaire bo i aviat hem tornat a ser a l’Edifici d’Estudiants. De fet, he caminat una mica més del que em convenia crec. La qüestió és que hem anat fent, caminant endavant, i llavors quan ens n’hem adonat, hem hagut de fer tot el camí de tornada i com a conseqüència d’això, em trobo força cansat.
Quan el company de Mundet ha marxat, de seguida han vingut els pares de la meva xicota com cada dissabte. M’han portat un diari comarcal i hem estat parlant, com sempre, de com està el pati pel poble i la comarca. També m’han transmès mostres de solidaritat diversos del poble. Han aprofitat per fer una pancarta per penjar-la al poble per fer-ne difusió. Durant una bona estona hem estat jugant a cartres, érem força colla i hem passat una bona estona. Ha arribat un moment en què el soroll i tot el conjunt de converses paral·leles m’ha molestat. El metge ja m’ho ha dit alguna vegada que em puc atabalar una mica, i avui això ho he notat i ho he hagut de dir als companys.
Continua llegint →
Llibertat.cat