Tot fent un mate…

Un altre dia de xifres rodones, avui fa 20 dies que vaig començar la vaga de fam. El temps passa de pressa i pel que sembla encara tinc per un temps més. Però bé, estic disposat a esperar el que calgui, perquè si una cosa tinc és temps i ja em començo a acostumar a aquesta forma de viure. Si que és cert que beure només aigua es fa pesat, però un cop t’acostumes ja no emprenya tant.

El dia ha començat com tants d’altres, però com que avui és dissabte hem allargat una mica més la dormida. Així, a mig matí m’he aixecat a prendre la pastilla de cada dia i poc després, m’he fet totes les proves mèdiques. Cap al migdia, ha vingut la metgessa, que ha mirat totes les dades dels dies anteriors i m’ha fet una revisió general. Hem estat parlant una mica de com està el panorama i, poc després, ha tornat cap a Barcelona.

Continua llegint →

Avui ha sigut un altre dia força dur.  M’he llevat i he fet les proves rutinàries mèdiques.  Cap al migdia ha vingut una noia per fer-me quatre preguntes per una edició de Castelldefels.  A la tarda, ha vingut un mitjà de Galícia.  Ambdós m’han realitzat algunes fotografies i han marxat agraint l’atenció.

Al matí, he tingut la visita d’una antiga vicerectora d’estudiants de la UAB acompanyada d’un professors dels signants del manifest pel diàleg.  Han vingut a expressar la seva preocupació pel meu estat de salut, donat que ja porto uns quants dies de vaga de fam.  Ens han donat la seva visió dels fets i hem estat parlant de la vaga de fam i de la situació en la que ens trobem.  La vicerectora s’ha ofert per mirar de parlar amb algú del rectorat per intentar moure fils pel diàleg.

Continua llegint →