Tot fent un mate…

Ja estic al desè dia. Diuen que les xifres rodones sempre són importants, doncs aquesta no ho és menys. Avui feia un any de l’entrada dels Mossos d’Esquadra a la Facultat de Filosofia i Lletres. Ho recordo com si fos ahir, tant el moment de la càrrega policial, on, en mig de la foscor, les llums de les sirenes de les furgones dibuixaven les siluetes dels estudiants asseguts a terra i les ombres dels policies picant amb les porres, acompanyat de crits corredisses. Encara m’esgarrifa només de pensar-ho.

L’endemà, hi havia Consell de Govern, al qual hi havia d’assistir en tant que representant estudiantil. Així ho vam fer, i vam exigir responsabilitats per l’actuació desmesurada del cos policial. Segurament, fou des d’aquell dia que el govern de la UAB passà de sentir alguna cosa, a no sentir res. Aquell dia estava frustrat, no podia comprendre la complicitat amb la que actuaven la resta de membres del Consell de Govern. No em vaig quedar fins al final del Consell de Govern ja que havia de treballar, i en marxà, vaig decidir, abans, passar per la Plaça Cívica, sabia que s’havia convocat una concentració per l’entrada de la policia. Segurament va ser la millor decisió que podia haver pres, ja que en arribà a la Cívica en va sorprendre el munt de gent que hi havia. Això em va servir per animar-me, per entendre que la complicitat del Consell de Govern era fruit de la distància entre els òrgans de govern i la universitat.

Continua llegint →