Tot fent un mate…

Em diràs il·lús, però, quan vaig arribar a la universitat, tenia la idea d’accedir a un espai de debat, de coneixement, de llibertat, de crítica i de raonament. Aquest espai idíl·lic, que m’omplia d’il·lusió, aviat es va esvair. Aviat vaig començar a descobrir la veritable cara de la suposada universitat pública. El fet que aquesta, com la majoria d’espais de la societat, esdevenia un espai competitiu, autoritari i al servei de les classes dominants em va fer substituir la il·lusió per decepció, tristesa i impotència. Enguany, però, la situació ha esdevingut surrealista emfatitzant, encara més, aquests trets que, per mi, són contraris a la pròpia definició d’universitat.

Continua llegint →

Torna la Patum, als carrers dels pobles berguedans ja es fa evident l’imminent inici de la Patum.  Malgrat la il·lusió i les ganes de que arribi Patum, no es pot obviar que enguany ja en farà 3 anys de l’assassinat d’en Josep Isanta.  És inevitable recordar aquells fets, aquells dies foscos i amargs, alhora que, també, dies on la cohesió i la solidaritat eren presents arreu.

No vaig tenir el plaer de conèixer l’Isanta, ni tant sols estava present el divendres que va passar tot.  Malgrat això, tinc molts companys que si que el coneixien, amics i coneguts.  És en ells on l’he conegut, perquè, quan el recorden, és en les seves llàgrimes on he entés i après tot el que era i havia representat.

Continua llegint →

Dimarts passat la Universitat Autònoma de Barcelona va viure un dels episodis més bèsties de repressió contra el moviment estudiantil.  Un centenar d’estudiants concentrats pacíficament a l’exterior de la facultat de lletres, en suport als estudiants tancats, rebien una dura i gratuïta càrrega policial per part dels Mossos d’Esquadra.  El fet excepcional rau en que, aquesta vegada, l’actuació de la policia tenia el suport i vist-i-plau del rector de la UAB.  Tot i que el rector és el responsable directe, cal esmentar el suport, a aquesta decisió, del secretari general, el vicerector d’estudiants i de cultura i de la degana de la facultat de filosofia i lletres.

Continua llegint →

Amb aquest títol vaig presentar, ara ja farà uns anys, el meu treball de recerca. En aquell moment, governava el PP i la decisió d’il·legalitzar una formació política podia ser “comprensible” dins de la lògica antidemocràtica i espanyolista d’aquest partit. Tot i així, a l’ombra i no amb menys responsabilitat, restava el PSOE que en cap moment va posar cap fre a la llei de partits ni a la il·legalització de Batasuna.

Continua llegint →