Article d'opinió publicat a Llibertat.cat.
Des de fa uns anys el sector terciari de l’economia ha esdevingut l’únic sector rentable per a molts pobles i comarques. Aquest any, però, s’està veient, més clarament, el gran perill que això comporta. La majoria de pobles del litoral i de muntanya i alta muntanya, per no dir tots, viuen i sobreviuen d’aquest sector. Els ajuntaments no inverteixen en res més perquè és molt més rentable invertir en el turisme.
(És de mitjan octubre de 2006) Aquesta pregunta ens l’hem fet molts i moltes catalanes després de veure, altre cop, com els polítics apaguen els anhels de llibertat del nostre poble. Ho van fer després de la gran manifestació de l’11 de setembre de 1977 quan un milió de catalans i catalanes varen sortir als carrers de Barcelona; i ho han fet ara, amb el mateix sistema, enganyant al poble català amb els Estatuts.
Aviat farà un any d’aquell dia que tots i totes les berguedanes vam maleir, un dia que va deixar-nos sense un berguedà que totes coneixíem d’una manera o altre, un dia que portà la ràbia i la impotència. La ràbia de saber que es podria haver evitat i la impotència davant d’un fet que era qüestió de temps que succeís ja que ni la gent que la va protagonitzar, ni les armes que van utilitzar, eren noves pel jovent berguedà. I encara així, aquesta gent va poder tornar a agredir, fins aconseguir assassinar a en J. M. Isanta. No és d’estranyar, doncs, que el jovent i el poble de Berga sortís al carrer a manifestar la seva ràbia, la seva ràbia a una vergonyosa actuació policial.
Article d'opinió publicat a la pàgina web de la Campanya Diguem NO, actualment ja sense funcionar.
El proper diumenge 18 de juny (diumenge de Patum!) es realitzarà a la Comunitat Autònoma de Catalunya un referèndum per l'Estatut d'Autonomia.
Altre cop, com al 1979, el que volen realment és que aprovem la nostra submissió a l'Estat Espanyol; el que ens demanen és que acceptem que un dels Estats que ens oprimeix, continuï decidint per nosaltres i oprimint-nos com a poble.
Article d'opinió publicat a Llibertat.cat.
És l'hora de que l'ajuntament passi a ser un simple assessor, gestor i executor de les decisions preses pel poble. És l'hora de la participació ciutadana. És l'hora de que la funció del poble vagi més enllà del vot cada quatre anys. És l'hora de polítiques que defensin els interessos del conjunt del poble. És l'hora de convocar assemblees populars per poder prendre decisions debatudes i consensuades.
Llibertat.cat