Ara ja farà uns anys, vam construir una caseta, entre uns quants, amb molta il·lusió i empenta vam anar-la arreglant però sempre amb l’objectiu de mantenir la il·lusió i de no perdre els incentius que ens havien portat a construir la caseta. A dalt, al teulat, hi vam col·locar un estel roig gegant i a la façana hi vam pintar quatre barres roges sobre un fons groc. A dins, el criteri era utilitzar diferents tonalitats del roig, tothom anava pintant amb la tonalitat que li picava, i així vam aconseguir infinitat de tonalitats que fins el moment mai havien estat pintades a les parets.
Amb el temps, alguns, després d’haver creat noves parets per poder-les pintar de noves tonalitats i d’haver arreglat alguns mobles, van decidir deixar la caseta amb humilitat per no poder assumir el ritme diari i evitar esdevenir un destorb. Les relacions, però, no es van trencar i sovint tornaven per fer-nos una visita o bé els anàvem a visitar a casa seu. La seva marxa, però, va anar acompanyada de gent nova, d’aires nous i de noves idees per muntar noves parets i pintar-les de noves tonalitats. Per alguns, la caseta va esdevenir la seva casa principal, mentre que per altres la secundària ja que havien de dedicar temps a altres cases.
