No és senzill, de fet no ho ha sigut mai, però ara, les coses semblen diferents. Sembla que ara també existeix quelcom més enllà del demà, malgrat que la distància sembla gegant. Els anhels d'assolir aquest futur cercat esdevenen, avui, l'aliment de l'existència. Ara, l'objectiu va més enllà de la pura supervivència, l'objectiu rau en aconseguir allò que temps enrere havia empés a la supervivència i que durant molt temps havia estat evitat.
Potser la distància serà gegant, però les esperances són de la mateixa, o més, proporció. És obvi que les esperances no són ni objectives ni estan basades en la certesa, però això no compta quan el que es vol, o es necessita, és tirar endavant.
S'ha acabat donar per perdut allò pel que ni tan sols s'ha lluitat, s'ha acabat fer-se enrere, s'ha acabat no voler afrontar el futur. Avui, hi ha tot un futur per començar. Avui, he tornat a somiar.
És massa poètic (per cert, felicitats) per a que el meu cap obtús entengui a què et refereixes.
Ara bé, és molt sa de llegir-te esperançat.