L’ésser delinqüent

No és una novetat, però no per això deixa de sorprendre i d’indignar.  Avui, mirant la 3a televisió espanyola, dita, també, TV3 i mal anomana Televisió de Catalunya; al telenotícies han parlat de l’Amadeu Casellas.  Sorprenent les estratègies utilitzades per TV3 per evitar dir segons què i evitar que el que expliquen s’assembli a la realitat.  Realment s’hi deuen esforçar.  Suposo que la situació crítica de l’Amadeu Casellas, donat que porta dos mesos de vaga de fam, els ha forçat a haver de parlar del tema, evidentment, però, han evitat dir segons què, no fos cas que algú pensés que es tanca gent injustament a les presons.

Així doncs, han parlat de l’Amadeu, de que ja ha complert el límit legal dels 20 anys de presó (no que els ha sobrepassat), han parlat de la vaga de fam (sense esmentar quan de temps porta) i han fet esment de la decisió de la jutgessa de no permetre la llibertat condicional a l’Amadeu.  Han emfatitzat en el fet que estigui empresonat per cometre diversos robatoris i atracaments.  Potser era molt agosarat parlar del caràcter polític de tot plegat.

De fet, també és força tendenciós que parlin de 20 anys de presó per robatoris i atracaments sense esmentar res més.  El primer que pot pensar la gent és que l’Amadeu deu ser un monstre ja que, pel que s’entén i es diu al carrer, les penes de presó per robatori són insignificants.  La pregunta que ve al cap és ràpida: "el que deu haver fet per haver estat tancat tant de temps…".  Evidentment, cap persona feliç en aquest sistema pot ni es planteja cap dubte sòlid sobre cap part d’aquest.

La confiança sobre el sistema judicial i penal, així com amb la resta d’elements d’aquest sistema, són escencials i, per tant, la gran majoria no ho posa en dubte, sinó, aquest sistema ja hagués fet aigües.  Això, però, dista molt de si realment aquests funcionen correctament o són necessaris, a ningú se li escapa que un bon sistema capitalista ha de comptar amb uns bons mecanismes de control social i de legitimació.

L’Amadeu doncs, queda com si fos el delinqüent més buscat dels Països Catalans i de part de l’estranger.  El que no s’esmenta, és que Amadeu Casellas era conegut com el "el dandy" per la policia i/o "Robin Hood" per la premsa.  Va atracar més de 50 bancs els diners dels quals els repartia entre la CNT i famílies que anaven amb l’aigua al coll.  Així, segurament s’entèn més la desproporcionada condemna.

En aquest Estat es condemna per robar, perquè s’ha de castigar a tots aquells que ataquen un dels pilars del sistema, la propietat privada; però robar per interès propi és un atenuant sobre la pena, ja que cal preservar un dels altres pilars del sistema, malgrat sia una conseqüència del primer, l’individualisme.

Encara avui, però, el company osonenc continua ferm.  Des de la presó ha continuat lluitant pels drets dels presos i avui es troba en vaga de fam per reivindicar el dret a la llibertat condicional.  No hi ha drets, però, per aquells que, sent crítics i tenint opinió, han comés el delicte més greu en aquest sistema.  Ha de servir d’exemple per tots aquells que gosen posar en dubte la propietat privada i els privilegis de les classes dominants.

Força Amadeu, si es prenen tantes molèsties és perquè els seus fonaments trontollen.