Què la prudència no ens faci traïdors

Des de fa alguns mesos que el moviment estudiantil ha intentat analitzar cada pas que feia, amb el propòsit, no de fer cap pas en fals, sinó de complir el políticament correcte.  Sota aquesta premissa, s’han realitzat ocupacions de facultat on, perquè aquesta no portés a cap conflicte, s’ha fet insostenible l’ocupació per la postura de deganats, professors i estudiants que sí que volien arribar a un conflicte.

S’ha permès la realització de classes, s’ha permès que estudiants contraris a les assemblees tinguessin un pes i una decisió sobre aquesta; estudiants, tot sigui dit, que des de la votació que volien aferrissadament, no han tornat a l’assemblea. Hem permès que s’entengués i utilitzés les assemblees com un ens més de la democràcia representativa perdent, d’aquesta manera, tot sentit assembleari.  I tot plegat per què?

L’actitud del políticament correcte ha portat a donar veu i vot a agents que, un cop presa la decisió en la que han participat, no han acceptat la decisió, argumentant que l’assemblea no és un òrgan legítim de participació ni de decisió, i l’han continuat boicotejant.  Tampoc ha servit per aturar completament les classes cosa que ha comportat un greuge comparatiu amb la gent que no en feia.  Ni tan sols ha servit perquè els mitjans d’informació no ens criminalitzessin.  Aquests, fidels al règim, han continuat mentint i criminalitzant a un moviment que cada cop els genera més urticària.

[@more@]

Malgrat tot, però, res ha sigut envà i, efectivament, actuar segons la legitimitat que et dóna el poder ha fet créixer les assemblees i la consciència de bona part de la comunitat educativa.  Tot plegat, a més, ens ha ajudat a realitzar debats que feia temps que es demanaven i a formar i implicar a noves estudiants en aquesta lluita i, sobretot, ha fet augmentar, exponencialment, la cohesió entre tots els agents que lluiten contra l’aplicació de l’EEES.

Malgrat tot, però, res ha sigut envà i, efectivament, actuar segons la legitimitat que et dóna el poder ha fet créixer les assemblees i la consciència de bona part de la comunitat educativa.  Tot plegat, a més, ens ha ajudat a realitzar debats que feia temps que es demanaven i a formar i implicar a noves estudiants en aquesta lluita i, sobretot, ha fet augmentar, exponencialment, la cohesió entre tots els agents que lluiten contra l’aplicació de l’EEES.

Hem generat un brou de cultiu que hem de saber aprofitar perquè, no oblidem, molta gent hi ha deixat molt: estudiants que han deixat d’assistir a les classes per participar a les ocupacions, concentracions, assemblees; el desgast físic i de salud que ha comportat les mobilitzacions; els professors i professores que s’han posicionat en contra dels expedients i que han rebut pressions i coaccions per part de deganats o departaments, etc.  Tots i totes hi hem dedicat molts esforços i cal tenir molt clar que la solució òptima per gestionar-ho ens portarà a la victòria.  Ara per ara, però, el context ha canviat des de l’inici de les ocupacions.  Avui ens trobem amb 6 companyes que han sigut expulsades de la universitat per haver denunciat i lluitat, en el seu moment, contra els mitjans irregulars als que han de recórrer, des del poder, per poder portar a terme el Procés de Bolonya.

D’ençà de l’augment de les mobilitzacions, la resposta des del poder ha sigut contundent i constant utilitzant la deslegitimació i criminalització per part dels mitjans de comunicació fornida de paternalisme i desinformació, ja sigui en format notícia o com article d’opinió.  Aquest fet, però, no deixa de ser l’expressió de desesperació en veure que allò que els manté comença a trontollar.

Cal començar a treballar seguint una altra premissa que no sigui la de les normes socials imposades pel sistema. Aquestes tenen la finalitat de mantenir a ratlla aquelles persones o grups que gosen desviar-se de la línia establerta pel sistema i, per tant, no ens permetran mai assolir els nostres objectius. Cal doncs que canviem la seva legitimitat per la nostra i que treballem en funció d’aquesta. Davant l’expulsió de 6 companyes, tenim tota la legitimitat per endegar aquelles mobilitzacions i respostes que creguem convenients per fer front a aquestes agressions. No només pel fet de l’expulsió, sinó pel precedent que s’establirà per properes mobilitzacions del moviment estudiantil.

Cal aturar aquesta persecució i repressió cap al moviment estudiantil i per fer-ho, hem de començar a obviar aquella legitimitat i aquelles normes que pretenen el control social i la nostra desmobilització. Cal no deixar passar el temps, però anem amb compte, que la pressa no ens faci entrebancar.